Es pagesos de Balears han hagut de treure es tractors a sa carretera general i an es centre de ses ciutats per protestar contra es preus baixos i s'augment des costos en es darrers anys. Una situació límit que té al camp de ses Balears en nombres vermells i que amenaça sa seua pròpia supervivència. Afirmen que es preus que es paguen pes seus productes (carn, llet, fruita o verdura) són es mateixos o inclús inferiors que fa vint anys. En canvi, es costos s'han duplicat en es darrers vint anys. Fet que condemna an es llocs i a ses famílies que hi fan feina, donada sa baixa rendibilitat des sector.
Explica Pau Bosch, president de Fagme, que actualment hi queden 130 finques de producció de llet. En es temps bons d'El Caserío, van arribar a ser quasi 400. Recordava a s'entrevista publicada despús-ahir a Es Diari que quan anava a escola d'al·lot amb es correu, passava pes llocs des Camí de Sant Joan de Missa com Son Tica o Sant Joan Gran, on hi havia un caramull de boixos i una família que hi vivia. Avui són llocs que estan buits i en lloguer.
No escriuria aquest article si no estàs convençut que sa reivindicació des pagesos de ses nostres illes és una causa justa. Perquè a diferència des seus companys de sa península, ses ajudes al camp balear estan justificades, no perquè el camp mereixi estar subvencionat, sinó perquè s'han de compensar es sobrecostos de sa insularitat. Es pagesos balears han de poder competir amb igualtat de condicions que la resta de pagesos d'Espanya i de sa Unió Europea.
Primer de tot, s'han de pagar totes ses ajudes pendents d'anys enrere. Llavors, s'han de dur envant diferents tipus de mesures que es podrien resumir en ses següents:
–Baixada d'imposts i agilització administrativa. Que es polítics baixin imposts en tost de seguir-los pujant a empresaris i ciutadans, com ha fet es Govern de sa Nació amb sa imprudent pujada des Sou Mínim Interprofesional. Llavors, agilitzar es tràmits administratius i llevar burocràcia. Si es costos de contractació són tan elevats com a s'actualitat, es pagès no pot contractar a un missatge o no li basta pes missatges que hauria de menester per treure sa producció necessària. En altres casos, madona ha de buscar feina a poble per poder sortir endavant, i es pagès no pot assumir sa càrrega de feina des lloc ell tot sol.
–Promoure es consum des producte de Menorca. Conscienciar des de ben petits as ciutadans balears de sa importància de comprar productes des nostro camp com a sinònim de qualitat i d'ajuda an es manteniment des territori. Potenciar sa promoció de sa Denominació d'Origen des formatge de Menorca.
–Exigir un Règim Especial de ses Illes Balears (REIB) que compensi es costos de sa insularitat, especialment a Menorca, no només an es pagesos, sinó a tots es menorquins, especialment, es que arrisquen es seu patrimoni per crear riquesa a través d'una empresa. Sa indústria des calçat i sa bijuteria també mereix ajudes fiscals per compensar es sobrecostos de sa insularitat, ara més que mai que es pocs qui encara no han tancat són a prop de fer-ho. Es calçat menorquí també és sinònim de qualitat i tradició. ¿Per què no l'hauríem d'ajudar?
Balears no seria lo mateix sense es seus pagesos fent feina i cuidant es territori. Transmetent sa cultura popular i ses nostres arrels a sa joventut. Donant sentit a ses nostres festes tradicionals de Menorca que, sense pagesos, ja no serien lo mateix.
El camp balear està en es límit. Si estimam ses Balears que mos van deixar es nostros pares i avis, es ciutadans hem d'exigir a sa classe política ses mesures necessàries per garantir sa supervivència de la pagesia: reduir es costos de producció, augmentar es consum des producte local i que es paguin uns preus justos as pagesos. Mos hi jugam una part molt important de sa identitat de ses Balears.