Amb sa voluntat de seguir fomentant sa convivència entre ses diferents cultures que enriqueixen sa ciutat de Mahó, s'Ajuntament va presentar a finals de l'any passat un calendari intercultural per enguany. En aquest es reuneixen ses dates més significatives de ses diferents cultures que són presents entre sa ciutadania mahonesa, en total, festivitats de fins a 31 nacionalitats diferents. Sa regidora de Participació Ciutadana, Catalina Ferrer, treia pit es dia de sa presentació diguent que han apostat per “simbolitzar una passa més en es camí de sa convivència intercultural per sa que fan feina tots es dies”, i que “a Mahó entenem sa diversitat social i cultural com un enriquiment gràcies an es que sa societat té un caràcter heterogeni marcat per ses diferents cultures que han passat per s'illa”.
Sa sorpresa va ser majúscula en descobrir que es calendari editat per s'Ajuntament de Mahó, en teoria, per “fomentar sa convivència” entre ses nacionalitats que conviuen a sa ciutat, té en compte s'Oktoberfest, es Día del Maestro Boliviano, sa Feria de la Caña de Cali, s'any nou xinès, es naixement de Mahoma, fundador de s'islam o sa independència de ses colònies americanes davant es malvat “Imperi Espanyol” i es abusos des “colonialisme”.
No és fruit de sa casualitat que es consistori d'Héctor Pons hagi passat olímpicament d'incloure dates tan significatives pes baleàrics com Nadal, sa Festa Nacional d'Espanya o es Dia de ses Balears. No és casualitat que s'hagi magnificat s'explicació des ramadà o sa festa Eid Al-Fitr que és quan acaba es dejuni musulmà, i que no s'hagi escrit ni una retxa sobre es dejuni que molts de cristians balears encara feim durant sa Quaresma, especialment es Divendres Sant. Tampoc és casualitat que s'hagin esmerat tant a incloure ses efemèrides d'independència des països americans respecte Espanya, amb qualificatius contra es colonialisme inclosos, i que no es diga ni una paraula sobre es 12 d'octubre, Festa Nacional d'Espanya, que recorda s'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica que va suposar sa fusió entre sa cultura europea i sa cultura americana.
Per cert, ¿per quin motiu s'Ajuntament de Mahó esborra es 12 d'octubre però deixa es 17 de gener, Dia de Sant Antoni i conquista de Menorca? ¿Hauríem de deixar de celebrar es 8 d'agost a Eivissa idò? ¿No va ser tan imperialista o més sa conquista d'Eivissa de 1235 contra es musulmans en nom de sa fe cristiana, que sa conquista d'Amèrica dels Reis Catòlics i posterior evangelització en nom de sa mateixa religió? Es veu que s'imperialisme és bo i un motiu d'orgull si es fa en nom de sa Corona d'Aragó —o d'una Catalunya inexistent—, però és dolent i un motiu de vergonya si es fa en nom d'Espanya. Sa qüestió, com sempre, és fer antiespanyolisme i alimentar sa llegenda negra inventada per uns altres imperis que foren molt més cruels i sanguinaris amb sos indígenes que s'Imperi Espanyol, s'únic del món que es va mesclar amb ells i els va considerar súbdits de sa corona com qualsevol altre espanyol.
S'equip de govern de s'Ajuntament de Mahó mostra es llautó fent parts i quarts amb sa història. Multiculturalisme significa pluralisme cultural, és a dir, sa convivència entre ses diferents cultures i ètnies a un mateix territori sense que es ciutadans hagin de sacrificar sa seua identitat pròpia. En canvi, s'Ajuntament de Mahó desprecia sa cultura majoritària des balears, sa catòlica i occidental, editant un calendari amb so naixement de Mahoma, es ramadà o sa independència de Filipines i ignorant ses festes de Nadal, sa Festa Nacional d'Espanya o es Dia de ses Balears.
Editar un calendari que desprecia sa cultura majoritària des balears no és multiculturalisme, és una ofensa contra sa cultura catòlica i occidental que pretén invisibilitzar sa nostra identitat com a poble. Senyors de dalt la Sala, rectificar és de savis. En defensa de sa vertadera història i de ses nostres arrels culturals, ni una passa enrere.