La secció eivissenca del Consell per la República vol mostrar el seu rebuig més absolut davant la dentenció de l'eivissenc Josep Costa, qui ha estat vicepresident del Parlament de Catalunya. Josep Costa ha estat detingut perquè no va voler declarar per l'acusació d'haver permès, al Parlament, que es votassin determinades proposicions: contra la monarquia i a favor de l'autodeterminació.
La feina de la mesa d'un parlament, de qualsevol parlament, és permetre tots els debats que els diputats, elegits pel poble i dipositaris de la sobirania popular, trobin oportuns, encaixin o no encaixin en la legislació vigent. No han de ser els jutges els qui diguin de què es pot debatre i de què no en un parlament; tampoc el sistema judicial pot marcar els tempos parlamentaris ni condicionar-ne els debats, en un sistema democràtic.
En el seu moment, Josep Costa va rebutjar la ingerència dels jutges en els debats parlamentaris i per aquest motiu es va negar a anar a declarar quan va ser convocat a fer-ho. Certament, un diputat membre de la mesa d'un parlament no ha de donar cap tipus d'explicació davant cap jutge sobre els debats que es fan o es deixen de fer en seu parlamentària. Atenent a la divisió de poders, Josep Costa va fer el que havia de fer.
Des del nostre punt de vista, permetre els debats sobre la monarquia o sobre l'autodeterminació era una obligació de la mesa del Parlament de Catalunya, si hi havia una proposta parlamentària de fer-ho. No permetre'ls hauria constituït un atemptat contra la democràcia. Què ocorre, emperò, quan s'ha d'escollir entre allò que exigeixen els membres de la Justícia espanyola o entre el que és obligatori d'acord amb un procediment democràtic? Josep Costa, entre obeir el jutge i anar contra la democràcia o desobeir-lo i actuar democràticament, va escollir la segona opció. Que és l'única cosa que, legítimament, podia fer en tant que vicepresident del Parlament de Catalunya.
Per aquests motius rebutjam la seua detenció arbitrària i il·legítima (no entram en si és legal o no, però il·legítima ho és sense cap mena de dubte) i exigim la seua immediata llibertat, tot expressant la nostra plena solidaritat amb ell.