Aquesta és la idea que em ve, la nit electoral, en saber els resultats -més o manco defintius- de les eleccions autonòmiques (a les comunitats no autònomes) i municipals de 2023. I em ve escoltant Jorge Campos dient que a partir de demà mateix es posaran a negociar amb el Partit Popular el futur govern de les Illes Balears. En Campos m'ha deixat estupefacte. He pensat que pateix exactament del mateix que pateixen tants i tants polítics, a dreta i esquerra: l'egolatria, la pinxeria, la supèrbia químicament pura. Perquè, en dir el que diu, el líder de Vox a les Balears no deu acabar de ser conscient que, de fet, té exactament el mateix pes polític (ara) per entrar al govern que pugui tenir Podem, després del catastròfic resultat obtengut. És a dir, zero.
Na Margalida Prohens pot ser, sense cap problema, presidenta del Govern de les Illes Balears sense haver de pactar amb ningú. I consider que seria bo que ho fes així, perquè sempre serà més adient el tarannà del PP que no el d'un govern que hagués de patir la interferència de l'extrema dreta espanyola. Basta escoltar les intervencions dels diferents líders polítics per entendre per quina raó el PP no ha de fer cap tipus de tracte amb Vox de cara a organitzar el pròxim govern de les nostres illes.
Al Consell d'Eivissa, al Consell de Formentera o a l'Ajuntament d'Eivissa, no hi ha discussió possible. El PP no ha de pactar en ningú (ni ha de pensar-hi, ni tan sols) perquè compta amb una majoria absoluta que li han donat les urnes. En principi, a colp calent, escoltant els resultats, pensava que -qui ho hauria de dir!- la majoria absoluta del PP pot acabar sonant a «mal menor». Però, pensant-hi una mica més, no hi ha cap diferència en relació al govern de les Illes Balears o al de l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, el meu municipi. Que na Marga Prohens o en Vicent Roig no tenguin majoria absoluta no hi fa res, perquè no necessiten Vox en absolut. Perquè no poguessin governar còmodament, faria falta que hi hagués una unió de tothom (des d'Unides Podem fins a Vox) en contra seua. I això no ocorrerà, perquè tothom ha clamant, des de les esquerres, per l'aïllament de Vox. I, en conseqüència, mai no poden -sense caure en una contradicció brutal- aliar-se (ni que sigui per anar en contra del PP).
Per això, des d'aquesta modesta columna, vull animar els dirigents del PP (tot i que estic segur que, a hores d'ara, no els fa cap falta) a no gastar ni un bri d'energia a negociar res amb la colla d'en Campos. No els necessiten. No els fan cap falta. I embrutarien allò que pot ser la gestió (acceptable per a una part molt importants dels ciutadans de les nostres illes) d'un partit conservador (que hauria d'aspirar, cada vegada més, a ser un partit conservador desfranquitzat i d'estàndards europeus). Si, a més a més, pogués recuperar l'autonomisme (sincer o no, que tampoc les intencions no interessen; a més d'empedrar els carrers de l'Infern) de l'època d'en Cañellas, no aniríem tan malament (per dir-ho en termes de Joan Laporta).
Al Principat de Catalunya, hi ha en exercici un govern d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb 33 diputats de 134. Si això ocorre al cap i casal de la part continental de la nostra nació, a Palma, governar amb 26 diputats de 59 deuen ser faves comptades. O «pan comido», que dirien els vesins de l'Altiplà.
Entre els símptomes positius que hem pogut visualitzar en aquesta llarga nit electoral, remarcaria, molt especialment, un, que fa referència a la futura presidenta de la comunitat dita autònoma de les Illes Balears. Hem pogut veure, en les seues intervencions, que na Margalida Prohens no bauzaneja. Hi hauria pogut caure, amb la interferència estatal que, lògicament, sempre pateixen els partits amb implantació a tots els territoris sota corona hispànica. Però no hi ha caigut, perquè -tots ho deuen recordar, al PP- perquè els mínims històrics d'aquest partit es varen deure a les dèries de qui va ser president de les Balears (i ara és un irrellevant diputat europeu d'un partit moribund). En aquell moment, el lideratge del PP no va entendre que no es podia desarrelar completament de la nostra pobra, trista, dissortada pàtria. I va tirar la identitat per la borda. I darrere se n'hi va anar ell. Vull pensar que na Prohens és prou llesta i té prou memòria per entendre-ho. Essent així, no ha de tractar-hi res, amb extremistes. Que Palma no és la Boqueria.