En parlar de l'Europa populista, que forma part de les meues principals preocupacions polítiques, no puc evitar començar referint-me a un personatge concret, que, per cert, no és europeu: Steven Kevin Bannon, àlias Steve Bannon. En la guerra cultural global en la qual estam immersos, Bannon és un personatge rellevant. Va fer-li la campanya electoral a Donald Trump Jr l'any 2017, i va aconseguir portar-lo a la Casa Blanca. Tot i això, dins el mateix any, Trump se'l va haver de llevar de damunt perquè més de cent-setanta diputats republicans li varen enviar una carta dient-li que el fes fora o que tendria un batibull de mil diables. Trump els va fer cas i el va acomiadar. No li degué costar massa, de tota manera, perquè el mateix Bannon havia dit de la muller de Trump, Ivanka, que era «bamba com un totxo», i d'altres pròxims al president n'havia fet alguns comentaris no gaire més agradables.
A partir de llavors, n'Steve es va centrar en la batalla al camp europeu. Europa no pinta gaire, en el món globalitzat, però encara constitueix una fàbrica d'idees. No és líder en l'economia mundial, la nostra Europa, però sí en l'edició d'assaig. I això, en Bannon feia temps que ho havia detectat. De seguida es va posar a coordinar, a través de seminaris, escoles d'estiu, conferències i altres actes públics, les diverses formacions polítiques de l'extrema dreta europea. I va teixir una xarxa de contactes que van de Polònia a Itàlia, d'Hongria a Montenegro, d'Espanya a Bulgària. Va posar el quartel general en un monestir del nord d'Itàlia, i tira milles!
L'objectiu de Bannon, ja el 2017, era consolidar a Europa el «moviment identitari», sobre algunes bases ben concretes: reforçament del nacionalisme d'estat, antieuropeisme i ultraconservadorisme a l'eix social. Es tracta, al cap i a la fi, de mirar de fer impossible que algun dia arribin a existir els Estats Units d'Europa. I, mentrestant, de condemnar la Unió Europea al màxim d'irrellevància possible. Lluny de Trump, Bannon constitueix el millor garant del trumpisme a la nostra part del món, sense cap mena de dubte.
El «moviment identitari», emperò, no va arrancar amb la força que Bannon havia pogut suposar en un principi. Tot i que compta amb moltes simpaties arreu del continent, i que molts se'n reivindiquen, no tots són tan valents i arrauxats de ficar-s'hi de ple sense abans avaluar-ne les conseqüències internes a cadascun dels països. Així, en una primera tongada, només va aconseguir pescar tres acòlits, que no ho varen dubtar ni un moment: els Germans d'Itàlia de Georgia Meloni, la Lliga Nord de Matteo Salvini i un petit partit de Montenegro del qual no record el nom. Com diu l'especialista en moviments europeus d'extrema dreta Alba Sidera, malgrat les formes actualitzades i la suavitat en la manera d'expressar-se, Meloni és extrema dreta, i té concomitàncies amb el feixisme que ningú no hauria d'obviar.
D'on ve la preocupació que expressava al principi d'aquesta columna? Del fet que sembla ser que s'està produint una aproximació entre el Partit Popular Europeu i els Germans d'Itàlia, de la primera ministra d'aquell país. Tot apunta que el PPE vol que els Fratelli siguin part del seu partit europeu tan aviat com sigui possible.
Particularment, consider que es tracta d'una estratègia completament equivocada, que els líders històrics del PP deplorarien. La base del Partit Popular Europeu és la Democràcia Cristiana. Què en dirien, de l'emblanquinament dels Germans d'Itàlia, els líders històrics del partit? Què en dirien els italians Alcide de Gasperi o Giulio Andreotti? Que en dirien Konrad Adenauer, Leo Tindemans, Jacques Santer, Wilfried Martens, Poet Bukman...? Què en diu, l'actual president, el democristià bavarès Manfred Weber?
Que els democristians europeus permetin l'acostament de partits com el de Meloni demostra fins a quin punt el conservadorisme europeu ha perdut l'essència, els fonaments, els orígens, la identitat. Ficar dins el PPE els Fratelli d'Itàlia és un error tan colossal com fer president del Parlament de les Illes Balears o presidenta de les Corts Valencianes unes persones que estan en contra de l'autonomia de les Balears i del País Valencià. I l'error del PPE no només fa mal al PPE, que no seria ja un mal menor, sinó que en fa al conjunt de la construcció europea. Perquè els Bannon boys no volen construir Europa, sinó afeblir-la fins a destruir-la.