El teixit social d'una ciutat es fa a base de múltiples coordenades, en què hi intervenen centres culturals, infraestructures diverses, comerços, llocs d'esbargiment, associacions, etc. Quant més diversificatr és el panorama en el context d'aquestes coordenades, més s'enriqueix el teixit social de qualsevol àrea determinada. A l'illa d'Eivissa i, si volem ser encara més concrets, a Vila, sempre ens hem queixat de la manca d'associacionisme, de l'individualisme de la gent i del fet, correlatiu, que cadascú va a la seua. Per això, pens que s'haurien de valorar molt especialment les iniciatives destinades a connectar la gent, a posar aficions en comú i a compartir temps (lliure o no tan lliure) amb d'altres conciutadans.
El Club Nàutic d'Eivissa és a punt de fer cent anys. Va ser creat pel febrer de l'any 1925, i, després d'uns primers anys de poca activitat, va tenir una revifalla important durant els anys trentes. Va ser un centre social de primer ordre, amb l'organització d'activitats que guardaven relació amb la mar (com li pertoca a un club nàutic), però també d'esbargiment i de festa local. S'hi organitzaven dinars i sopars, balls, espectacles i tota casta d'activitats lúdiques. La guerra del 1936-39 va estroncar, com va ocórrer en qualsevol altre àmbit de la societat, les activitats del Club Nàutic, que posteriorment varen anar reemprenent-se, primer amb penes i treballs, i després amb una nova embranzida.
Durant anys i panys, el Club Nàutic d'Eivissa ha ajuntat persones de la ciutat que tenien afició a la mar, els ha proporcionat un lloc on trobar-se i ha ofert unes àrees d'amarrament dins el port per a les seues embarcacions. Així mateix, compta amb un restaurant del qual solem disfrutar tant les persones que navegam pel nostre compte com les que sempre navegam sota el timó d'algú altri.
En principi, pens que qualsevol organització centenària, que ha passat per etapes ben complicades i d'altres de més esplèndides, però que hi ha set durant deu dècades, no hauria de tenir el seu futur en perill. El Club Nàutic forma part del paisatge social de Vila, de la seua ecologia humana, del seu sistema d'interrelacions. Entenc, per tant, com a ciutadà, que les institucions haurien de vetllar perquè el seu futur no corregués cap perill. Ben al contrari: s'haurien de prendre les provisions necessàries perquè el Club Nàutic d'Eivissa pogués continuar desenvolupant la seua tasca amb tota normalitat, sense entrebancs i amb el suport que es mereix. Durant les últimes dècades ha ampliat notablement les activitats. N'hi ha d'adreçades a jóvens i a adolescents que difícilment podem arribar a avaluar com pertocaria i que, de ben segur, tenen un impacte important en la societat eivissenca.
Per tot això, no ens podem estar de desitjar llarga vida al Club Nàutic d'Eivissa ni de reclamar a qui correspongui una acció decidida no només per la seua preservació, sinó també per la seua promoció.