S’estiu a Eivissa crema, i no només per es sol ni per sa festa. Cada any, es nostres boscos estan en perill de desaparèixer entre flames que no només destrueixen arbres, sinó també es futur de s’illa. I saps quan s’apaguen de veres es focs? A s’hivern. Sí, en aquells mesos freds i tranquils, quan ningú mira cap a muntanya, és quan hem d’actuar: netejar camins, llevar branques seques, mantenir tallafocs.
Si a s’hivern cuidam es bosc, a s’estiu no plorarem ses cendres. Sa protecció des bosc no és només cosa de bombers; és feina de tots: veïns, institucions i empreses. No es tracta d’esperar es desastre, sinó d’avançar-mos.
I aquí ve sa reflexió: sa prevenció des incendis no només protegeix es bosc, també pot unir-nos com a societat. Cada persona que arriba a Eivissa, vengui d’on vengui, mereix una oportunitat per començar de nou. Per què no sumar esforços i oferir formació, feina digna i participació en projectes que cuidin es nostre bosc? Així no només cuidam s’illa, també cream comunitat i donam un exemple de solidaritat real.
A més, hem de recordar una cosa: s’aigua a Eivissa és escassa. Jo mateix reb aigua a casa amb camions de sa família Bufí, un luxe que me fa ser conscient que no en sobra ni una gota. Si no hi ha aigua per a tots, manco encara per apagar incendis. Per això, prevenir és es nostre millor segur.
Feim-ho amb estil: cuidar es bosc és chic, és tendència, és Eivissa en estat pur. Perquè es vertader luxe no és tenir sa taula més cara d’un beach club, sinó un pi dret, una ombra fresca, un aire net. Si estimes aquesta illa, suma’t a aquesta causa: netejar sa muntanya, crear tallafocs, protegir allò que mos fa únics.
Vull donar ses gràcies a sa Unitat Militar d’Emergències (UME) i als hidroavions que, amb es seu lema «Apaga i vàmonos», són es vertaders herois quan es foc ataca. Sense ells, molts des nostres boscos serien cendra.
Com a defensor des Pitiüses i ara també des de sa meva experiència a MasterChef, on vaig aprendre que cada detall compta dins un plat, pens que amb sa natura passa el mateix: sa recepta per salvar-la comença amb petits gestos, a s’hivern, quan ningú mira.
Apagar un foc no és només qüestió d’aigua, sinó d’humanitat. Eivissa pot ser un exemple: cuidem es bosc i cuidem ses persones. Perquè si s’apaguen es focs a s’hivern, a s’estiu cremarà manco odi i més solidaritat.