Em fa una certa gràcia observar, des de la distància, la quantitat de moviments que hi ha (a ca nostra i allà) en relació a la visita del Papa, a principis del mes de juny d'enguany. D'alguna manera, tothom està movent fitxa perquè Lleó XIV digui alguna cosa que després hom pugui utilitzar, a través del conegut recurs de l'opinió per autoritat. Certament, Lleó XIV és el cap de l'Església catòlica i, en principi, allò que digui no ha de ser determinant per al que opinin agnòstics, protestants, o practicants d'altres religions. Però no hi ha dubte que, a hores d'ara, el cap del Vaticà és una autoritat moral i, més enllà dels catòlics practicants o culturals, hi ha molta gent al Planeta que se l'escolta. I, particularment, pens que fins ara ha dosificat la seua autoritat amb coneixement, amb seny i amb diplomàcia, tres qualitats que avui dia són dificilíssimes de trobar en els més destacats líders mundials (la majoria ben tocats del bolet, com podem observar dia a dia).
En la visita a terres catalanes, el Papa farà una missa multitudinària a l'Estadi Lluís Companys, l'estadi olímpic alternatiu l'any que les olimpíades varen caure en territori dominat pel nazisme. En relació a aquest acte, m'ha sorprès la presa de posició de l'associació que es fa dir Abogados Cristianos, tot blasmant la figura de Lluís Companys, com si ell hagués estat l'instigador, o qui va permetre l'assassinat de religiosos durant la guerra del 36. Seria interessant que els esmentats advocats revisassin el paper del president Companys abans d'amollar les seues soflames. Però supòs que allò que realment va succeir tampoc no els deu interessar gaire, perquè també proposen al Papa que vagi al Valle de los Caídos (o com siga que es digui ara), fet que Lleó XIV no crec que tengui en agenda.
També visitarà la presó de can Brians, fet que s'adiu amb la doctrina cristiana i amb els postulats fundacionals d'aquesta religió. Particularment, en guard un record emotiu, d'aquesta presó, perquè allà, des del Consorci per la Normalització Lingüística, hi vàrem organitzar voluntariat lingüístic, amb parelles formades per persones internes i persones que hi acudien des de l'exterior. Va ser un dins-fora ben interessant, crec que per a totes dues bandes. Trob que és un encert que Robert Francis Prevost hagi decidit d'anar-hi.
Com també pens que era visita gairebé obligada la de Montserrat, el monestir fundat per l'Abat Oliba, peça clau en els orígens de la Nació Catalana, com a colofó del mil·lenari. Retre homenatge a la patrona de Catalunya supòs que ha de fer part de les activitats indefugibles d'un Papa que visita aquest país. Alguna vegada hem parlat amb l'abat Josep Maria Soler, l'home que era al capdavant de Montserrat durant els dos primers decennis del segle XXI, de la visita que hi va fer Joan Pau II, i d'algunes converses que guard en la memòria -gairebé paraula per paraula-, però que, de moment, no crec que hagi de publicar enlloc, per pura discreció. Si aquesta visita ret tant com aquella, crec que tothom se'n podrà donar per pagat.
I, finalment, hi ha la inauguració de la torre més elevada de la Sagrada Família, la Torre de Jesús, recentment acabada. La torre fa cent setanta-dos metres i mig d'alçada, tot just uns centímetres menys que la muntanya de Montjuïc, perquè l'arquitecte que la va projectar, el genial Antoni Gaudí, va dir que l'obra de l'home no podia ser més elevada que l'obra de Déu. I vet aquí l'altura simbòlica d'aquesta torre impressionant.
Explicar Antoni Gaudí i la seua obra al Papa Lleó XIV constitueix un dels objectius dels catalans (d'arreu del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer) del Moviment Gaudí, encarregat de donar a conèixer l'obra de Gaudí i, sobretot, de fer allò millor que avui dia podem dur a terme amb el seu llegat: treballar perquè els seus ideals es facin realitat (especialment aquells que encara són en camí de poder tirar endavant, però que no han estat portats a terme). Crec que es tracta d'un personatge que Prevost, bon coneixedor de Catalunya, si més no per la seua relació d'anys amb Badalona, deu conèixer bé. Però no serà debades que gent que encara el coneix millor n'hi acabi de fer un panorama detallat i tan complet com el temps per explicar-l'hi ho permeti.
Ah! Sense cap ànim de ficar-me en allò que és a gran distància de les meues competències personals: a veure si el convencen que Ramon Llull i Antoni Gaudí esdevenguin sants. Ja va sent hora.