Podem fer hipòtesis i especular tant com volguem sobre la incidència de l'ús (o no) de determinades llengües en l'atenció sanitària, però ens manquen referències científiques sobre el tema. De fet, des d'aquesta mateixa pàgina hem denunciat casos flagrants de mals diagnòstics a causa del desconeixement del català per part d'algun facultatiu, a Eivissa i a Mallorca. Certament, resulta prou difícil d'entendre que algú que treballa de metge a la nostra part del món no aprengui de seguida la llengua catalana. Però l'experiència quotidiana ens demostra que hi ha metges que atenen a Eivissa com si ho fessin a Càceres, i que no tenen ni la més mínima intenció d'aprendre català, ni d'interaccionar amb els eivissencs amb la seua llengua.
Anem, emperò, per la qüestió científica. La investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra Joana Pena-Tarradelles ha analitzat devers un centenar de treballs sobre la relació entre assistència sanitària i coneixement (o no) per part dels facultatius de llengües minoritzades o minoritàries, en els seus respectius territoris. D'articles científics n'hi ha dels Estats Units, del Canadà, del Regne Unit, de Finlàndia i del País Basc. A partir de les dades d'aquests articldes Pena-Tarradelles ha elaborat un informe titulat «L'atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió».
La discordança lingüística afecta, bàsicament, la població migrant. Però, als llocs on hi ha llengües en situació minoritzada o minoritària també afecta els autòctons parlants d'aquestes llengües. Aquesta discordança lingüística, segons els estudis analitzats, pot comportar conseqüències greus: diagnòstics erronis, menys adherencia als tractaments o realització de proves excessives. Tot això es podria evitar amb un coneixement adequat de les llengües per part dels facultatius. (Posem, tot siga dit entre parèntesi, un coneixement de la llengua com el que se'ls exigeix, a tots els metges i infermers, a Flandes: allà no es pot exercir sense un C2 -el màxim- títol de neerlandès; ho dic per als que pensen que amb un B2 ja poden anar fent, quan la medicina requereix filar molt prim en els matisos).
Una de les qüestions en què coincideixen bona part del centenar d'estudis analitzats és que s'ha establert clarament que, en situacions d'estrés, l'expressió del pacient en una segona llengua -és a dir, en una llengua que no és la pròpia habitual- decau considerablement: baixa sensiblement la capacitat de matisar, dificulta la capacitat d'expressar-se amb propietat i augmenta la tensió. Així mateix, genera una distància entre el facultatiu i el pacient que tampoc no resulta gens adequada per a un tractament com toca. La professionalitat, idò, passa per cobrir aquestes mancances, també. El metge no pot viure només dels seus coneixements de medicina, en la seua llengua materna i en anglès. Per exercir bé al País Basc -d'on sí que hi ha estudis- ha de tenir un bon domini de l'euskera.
Un altre dels aspectes en què coincideixen un grapat d'estudis és en el fet que els grups és afectats per la manca de coneixement de la llengua minoritzada per part dels metges són els majors i els infants. Els majors, moltes vegades, no tenen un coneixement suficient de la llengua interposada. A aquest fet, s'hi pot sumar qualsevol derivada del deteriorament cognitiu. Atendre un major en una llengua que no és la seua dificulta sempre el fet de poder prestar una atenció adequada. Igualment ocorre amb els infants. Puc dir per experiència pròpia que he vist un munt de vegades personal sanitari parlant en castellà a infants catalanoparlants que tenen quatre o cinc anys. No els passa pel cap que potser no els responen perquè encara no han après castellà?
Curiosament, aquí, on tenim tants estudis sobre tantes coses que tenen a veure amb la llengua no comptam amb cap estudi científic sobre l'impacte que té en l'atenció sanitària el desconeixement del català per part d'un nombre considerable de metges. Però això, en un temps esperem que no gaire dilatat, tendrà remei. Segons ens informa Joana Pena-Tarradelles, ja hi ha un equip treballant-hi. A hores d'ara, es porta realitzada bona part de la feina de camp i pràcticament ja s'està a les portes de poder anar processant els resultats i traient-ne conclusions.
Comptarem, idò, a la fi, amb un estudi científic que ens il·lustrarà sobre l'impacte que té en la salut dels catalanoparlants el fet que hi hagi metges exercint al nostre país que en desconeixen la llengua pròpia.