A les Illes Balears segurament som en un dels llocs d’Europa on es pot veure més clarament el decalatge entre una economia suposadament boiant, que creix any rere any, i un benestar que no creix en la mateixa mesura (i que, fins i tot, segons algunes percepcions, va decreixent a mesura que l’economia s’enlaira). De què parlam, idò, quan ens referim al creixement econòmic? I, pregunta inevitable: per què pot ocórrer que l’economia creixi i el benestar de la gent baixi?
Encarril aquestes reflexions a partir de les conclusions d’un estudi econòmic que, teòricament, hauria d’haver tengut un gran impacte, i que algú està procurant que, a la nostra part del món, passi sense pena ni glòria. Em referesc a l’Informe Fènix, coordinat per Xavier Roig, i elaborat amb la participació d’economistes de la talla de Guillem López-Casasnovas, Miquel Badia o Germà Bel.
Es tracta d’un informe sobre l’evolució econòmica al Principat de Catalunya, amb dades actuals i amb comparació amb èpoques recents (de les quals també tenen dades a la mà). Fa deu anys, el poder adquisitiu mitjà dels catalans del Principat estava lleugerament per sobre de la mitjana europea, i el PIB català es trobava lleugerament per sota. Catalunya era una mica menys poderosa econòmicament que no la mitjana europea, però els ciutadans d’aquest país tenien una capacitat econòmica una mica superior a la mitjana. Amb el pas del temps, les tendències s’han anat invertint. Aquests darrers deu anys, l’economia de Catalunya ha crescut notablement, però el poder adquisitiu dels ciutadans -comptant-hi el salari mitjà, per exemple- ha baixat considerablement.
Segons els economistes de l’Informe Fènix, l’economia catalana no creix, sinó que s’engreixa. I no contribueix a millorar l’estat del benestar al Principat, sinó que l’està llimant contínuament. Per què ocorren, aquests dos fets? Segons l’equip d’economistes esmentat, perquè, certament, es creen molts llocs de treball, però són llocs de baixa qualificació, amb salaris baixos i situacions laborals precàries. I la clau perquè els nous llocs de treball tenguin aquestes característiques és que l’economia es basa en dos motors que ho provoquen: el turisme i la indústria càrnica.
A partir d’aquestes consideracions, l’Informe Fènix conclou que allò que cal és diversificar l’economia, apostant sobretot per sectors amb alt valor afegit, i no jugant-s’ho tot al turisme i la carn.
A les Illes Balears, amb una economia encara més concentrada que no al Principat, podem imaginar que la situació deu ser pitjor. Necessitaríem un Informe Fènix sobre l’evolució econòmica a les Illes Balears. Aquí la concentració en el turisme resulta del tot extraordinària. Certament, hi ha cada vegada més llocs de treball, més places turístiques, més cotxes de lloguer, més i més i més. Però, serveix això perquè el comú de la població que viu a les Illes Balears hi visqui millor?
Fins i tot sense dades a la mà, a partir de la mera observació, ens podem permetre de dubtar-ho. La gran majoria dels llocs de treball, a les Balears, també són de baix valor afegit. Seria interessant veure quin és el sou mitjà dels treballadors que van engrossint el mercat laboral a les nostres illes; igualment, seria interessant veure la qualificació requerida per als llocs de treball que engreixen, no en el bon sentit de la paraula, la nostra economia. Tot això, evidentment, té a veure directament amb el monocultiu turístic, que fins ara no només no hem sabut revertir, sinó que s’ha anat accentuant any rere any.
El gran handicap que tenim -i que també tenen a Catalunya, però segurament en menor mesura- és la manca d’autocentrament polític, que reverteix en tota una sèrie de deficiències que tenen a veure amb la relació entre les Balears i l’Estat. Les Illes Balears patim l’índex d’espoli fiscal més gran per part de l’Estat espanyol, i no comptam amb cap tipus de mecanisme efectiu per poder revertir-lo. Patim un sistema econòmic decadent, en el qual el creixement no es tradueix en més benestar per a les persones que viuen en aquesta part del món, però no tenim mecanismes de poder alterar la situació. Mentre no hi hagi formacions polítiques sobiranistes que puguin fer palanca a Madrid i negociar-hi alguna cosa.