Vicent Torres Roig, conegut popularment com en Vicent des Iai, va oferir un valuós testimoni de la transformació social i econòmica de l’illa d’Eivissa al programa Sa Cadira des Majors de la Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). En Vicent està considerat un dels pioners de la restauració a Portinatx i la seva trajectòria reflecteix el pas d’una economia de subsistència eminentment rural a una basada en el turisme.
Nascut a Sant Joan i criat en un entorn rural, Ven icent recorda una infantesa marcada per la senzillesa i l’esforç: «Érem dos germans i una germana… i jo, es més petit». La vida al camp i les llargues caminades per anar a escola des de Xarraca fins a Sant Joan formen part d’un passat que descriu amb naturalitat, tot i reconèixer que «l’escola no em va agradar gaire. Cada dia, amb es sarró o sa barsa i barda amunt. Coincidia amb vesins com en Joanet d’en Micolau o en Marianet de sa Cova, que era més jove que jo, però sempre l’acompanyava».
En Vicent recorda com el seu pare «carretejava amb un cavall molt bo. Tardàvem quatre hores en arribar a Vila des de Sant Joan».
Aquest context rural es veié alterat amb l’arribada del turisme, que obrí noves oportunitats laborals per a molts joves eivissencs.
El seu inici en el món de la restauració va ser humil: «Vaig començar a Ca sa Vinya, a Portinatx, pelant patates. Allí també hi treballava ma mare, sa cuina m’agradava i ja vaig passar a Sant Antoni». A partir d’aquí, va anar progressant gràcies a la seva dedicació, especialment durant els anys de feina a Sant Antoni, al Mar i Cel i al Tropical, on recorda unes condicions dures: «Ens donaven lloc per dormir però no teníem temps ni de tallar-mos es cabells. Es ‘pinche’ començava pes matí encenent sa cuina, que llavó era de carbó de pedra o de llenya, bullir sa llet... i a vegades es triava i era s’hora de s’esmorzar. Era molta feina, sense aturar». Amb els sous que va fer el primer any a Sant Antoni, son pare va deixar que es compràs una moto de la marca Bultaco, que en Vicent va a anar a buscar a Barcelona.
Amb el temps, Vicent tornà a Portinatx i impulsà diversos projectes fins a consolidar el restaurant Pinos Playa. A s’Arenal Gros, ell i un vesí, en Joan d’en Pere Marc, muntaren un quiosquet a la platja. els seus inicis, explica: «Fèiem patates fregides dins cucurutxos i teníem una cua d’anglesos que anava per tota la platja». Aquest èxit inicial va donar pas a un establiment que es convertiria en un referent gastronòmic de la zona, amb plats tradicionals com la paella o el bullit de peix.
En Vicent destaca el caràcter familiar dels primers visitants i recorda que els primers varen ser una parella de catalans, ell policia local i ella mestra d’escola, que varen muntar una tenda de campanya a s’Arenal Petit. «En Toni d’en Salvador va deixar-los fer una caseta en terreny seu», explica en Vicent. «Venia gent que repetia cada any i sempre ens regalaven unes botelles de whisky», assenyala.
Malgrat haver viscut molts anys a Sant Jordi, Vicent manté una forta identitat vinculada als seus orígens: «Jo encara dic que som de Portinatx» i, sobretot, de Sant Joan, on continua anant sovint i on conserva els seus records i amistats.
En definitiva, el testimoni de Vicent des Iai combina memòria personal i història col·lectiva. La seva vida resumeix l’evolució d’Eivissa en les darreres dècades, marcada pel treball, l’adaptació i l’esperit emprenedor: «He corregut tot… Espanya i Portugal», diu, reflectint també una vida plena d’experiències més enllà dels fogons.