Catalina Marí, de Can Guillem, ha estat al capdavant de la botiga i bar que porta el nom de la seva casa, a Sant Agustí, durant dècades. Als seus 95 anys, conserva una memòria envejable i manté la seva activitat a l'hortet que cuida a casa seva, Can Guillem. Nascuda el dia de Nadal de 1927 a Can Picossa, a Sa Talaia de Sant Josep. La seva memòria li permet compartir records de la seva infància a Sa Talaia i de la seva tasca a Can Picossa, cuidant dels animals de la finca i ajudant a casa seva, «teníem una manada de bestiar, gallines, conills, porcs, i, gràcies a Déu, a casa hi havia molt de menjar. Jo, que era petita, me n'ocupava de recollir herba pels conills i de cuidar d'es gorrins. Sempre duien es tres o quatre porcs, amollats com una cabra. Sempre vaig ser molt bona pastora. Cada vegada que sa truja feia gorrinets, es de casa ‘percuraven' un mascle i una femella per es anys següents».
Temps de Guerra
Na Catalina va viure, a la seva infància, alguns capítols de la Guerra Civil al Sant Josep que la va vorer néixer. «Un vesí ens va avisar que havia arribat sa mala gent, que guardàssem tot el que poguéssem perquè aquella gent robava tot el que podia. Just havíem mort dos porcs i teníem matança per tot s'any, es papa i sa mama varen amagar tot el que van poder a ses barraques d'es carboners», explica na Catalina, que, finalment reconeix que «a casa, gràcies a Déu, al final no varen venir, però sí que van anar a moltes altres».
Passada la Guerra, Catalina recorda que «els primers anys hi va haver molta gana. A casa, es papàs ‘percuraven' i sembraven el camp i, gràcies a Déu, encara que no teníem gola, gana, no en vam passar mai». Na Catalina també recorda com el sue pare i els seus quatre companys «anaven en un llaüt, a rems, per anar a pescar i per anar a Santa Eulària, des de Cala d'Hort a buscar patata». L'explicació al fet d'anar a Santa Eulària per mar i no per terra, tal com conta na Catalina, era perquè «la Guàrdia Civil, si t'ho trobava, t'ho feia entregar i no et quedava quasi res». De la patata que portaven de Santa Eulària, així com recorda Catalina, se'n guardava el patató. En aquest sentit, na Catalina conta que, en una ocasió, «a casa es va quedar un cistelló de patató oblidat. Es patató va brotar i, quan es papa ho va trobar, es va enfadar moltíssim. No sé de qui va ser s'idea, però varen acabar sembrant aquell patató i varen treure una bona senallada de patata d'aquell patató. A partir d'aquell moment, vam sembrar patata cada any. D'una desgràcia va sortir una ventura».
Festeig
Encara que na Catalina assegura que «no era mica festejadora. Fotre d'homes!, no com ses meves germanes grosses, que festejaven amb tots», es va acabar casant amb en Vicent de Can Guillem. «Era cosí d'un que festejava amb sa meua germana». Amb en Vicent i un cosí seu van posar en marxa una botigueta un bar, Can Guillem. «Es venia tot en sacs, tot a granel, no com ara. Venia molta de gent». Així mateix, uns anys més tard, en Vicent va caure malalt «els metges deien que no viuria ni 15 dies i, al final va morir 21 anys més tard». A na Catalina i al seu fill, Pep, els hi va tocar portar el negoci familiar al mateix temps que cuidaven del pare de la família durant dos dècades.
Des que es va jubilar, na Catalina es dedica a «cuidar d'es bitxos, ses plantes, sembrar patates...».
Consell
«Sa joventut s'ha de preparar, acostumar-se a treballar, perquè tornarà a haver-hi misèria», recomana na Catalina a ses noves generacions.asegurarse poder menjar».