Antonio Sáez va néixer el 1930 al poble valencià de Polinyà del Xúquer, a la comarca de la Ribera Baixa. Allí, com a bon valencià, començà a tocar amb la banda de música del poble de ben jove, cap als dotze anys. Abans de la Guerra Civil, al seu poble, del voltant de 1.500 habitants, hi havia dos bandes de música. I hi havia tanta rivalitat que les famílies no deixaven festejar els joves que pertanyien a bandes diferents. «A mi m'agradava la trompeta perquè el meu germà la tocava. Però ma mare em deia que tots els que toquen la trompeta agafaven malaltia de pulmó, i que havia d'agafar la caixa», recorda en Toni ‘es valencià', com el coneixen a Santa Eulària.
Abans d'arribar a Eivissa, però, Antonio es va casar amb una vesina del seu poble, Mercedes Santamaría. Ell tenia 27 anys i ella 22 quan passaren per l'altar després de festejar durant quatre anys. «Jo tenia les meves amigues i el 1951, quan vaig tornar llicenciat d'haver fet la ‘mili' a Osca, la vaig trobar passejant amb la meva cosina. Era molt guapeta. ‘Ja no vens amb nosaltres?', em preguntaven les meves amigues», assenyala Antonio.
Casualitats de la vida, Antonio i la seva família acabaren a Eivissa l'any 1968. El valencià treballava de picapedrer al seu poble, però podia estalviar ben poc amb el que guanyava.
«Una cunyada, germana de la meva dona, se'n va anar a França a fer la temporada de la verdura i allí va conèixer un eivissenc de Santa Eulària i es varen enamorar». Aquest eivissenc era en Pep de can Trull. «Ell i la meva cunyada varen venir al meu poble i ens digueren que anaven a Eivissa a ajudar a l'hereu, en Toni, a vendre la seva finca a un anglès que tenia l'hotel Panorama», explica Antonio. «Em varen dir que estaven fent molts hotels i jo treballava cada dia, però estalviava poc», i com que la seva dona no volia quedar tota sola amb els fills de nou i tres anys a València, van fer les maletes i cap a Eivissa.
«Quatre dies després d'arribar jo ja treballava per a Toni ‘Macià' i ella a la bugaderia del restaurant Sa Punta. A Santa Eulària encara no hi havia cap escola, així que els nens anaren amb les monges», diu Antonio, que va començar treballant en la construcció de l'hotel Mar y Huerta des Canar. «Em va sorprendre l'enfeinada que s'estava fent a Eivissa: tots els hotels d'ara s'estaven començant a construir. A Eivissa cobrava el doble que al meu poble», assenyala.
Antonio Sáez no va deixar de banda la seva afició a la música a Eivissa i amb altres músics començaren a assajar a Santa Eulària els diumenges, que era el dia que tenien lliure. Al mateix temps, a finals dels anys vuitanta, a Vila, es va decidir tornar a muntar la desapareguda banda municipal de música. Una tasca que fou encarregada a Gilberto Tur, que aleshores duia endavant l'escola de música de l'Associació Pro Música de les Pitiüses junt amb Joan Antoni Torres Planells. Manuel Ramon Mas, que va ser contractat per dirigir el Patronat de Música de Vila, va ser qui va contactar amb els músics que estaven assajant a Santa Eulària perquè formessin part de la nova banda municipal de Vila, en la que Antonio Sáez va tocar durant una dotzena d'anys i va haver de deixar per cuidar la seva dona.
Quan es va posar en marxa la banda municipal de Santa Eulària, Mercedes va animar n'Antonio perquè anàs a assajar. I així ho va fer. Toni ‘es valencià' també va tocar amb la banda de Santa Eulària una dotzena d'anys fins que problemes amb la vista el feren renunciar.
Ara, amb 94 anys, Antoni es diverteix ballant a can Ventosa amb les seves amigues, que diuen que és qui millor sap ballar el tango.