En Joan Marí Marí, de 83 anys i nascut a can Joan d’en Bosquets de Sant Vicent de sa Cala, s’ha assegut a Sa Cadira des Majors de la Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF).
En Joan Marí va créixer en un entorn rural, on la vida girava entorn de la feina al camp i al bosc. Ell mateix ho resumeix amb senzillesa: «Jo he fet de tot», recordant tasques com llaurar, collir fruits o fer carbó. Aquella vida estava marcada per les dificultats de comunicació; abans de contruir-se la carretera de sa Cala, els desplaçaments eren llargs i feixucs per sortir de la vall, fins al punt que per anar a Sant Joan a agafar el «camió» havia de passar la nit als porxos de l’església, «passant fred», tal com explica.
També descriu un sistema educatiu precari, amb mestres que sovint no resistien les dures condicions de l’aïllament. Relata, per exemple, el cas d’una mestra que només hi va durar tres dies abans de tornar a Mallorca, fet que evidencia les dificultats de l’època.
«Si pogués, tornaria a fer el servei militar perquè vaig estar rebaixat de tots els serveis treballant com a ordenança de suboficials a Ceuta»
Una altra etapa significativa fou el servei militar a Ceuta, que sorprenentment recorda amb bon humor: «Si pogués el tornaria a fer». Entre les anècdotes, destaca quan va corregir un superior sobre el cognom del tinent general eivissenc Ramon Gotarredona Prats —un gest poc habitual en aquell context— o quan va acabar treballant com a ordenança de suboficials, amb millors condicions. Ell mateix ironitza sobre aquella situació dient que estava «rebaixat de tots els serveis».
Amb l’arribada del turisme, Joan Marí va decidir deixar sa Cala i instal·lar-se a Sant Antoni per buscar feina. Va començar en un bar, on va trobar ocupació gairebé immediatament: «Érem tres amics i de seguida vaig dir jo», recorda. Posteriorment, va treballar en hotels, especialment als menjadors, on va anar progressant des d’aprenent fins a maitre. Evoca aquells inicis amb humor, quan havia d’aprendre a diferenciar els coberts: «Em donava una cullera en sa mà i em deia que li dugués totes les que trobàs com aquella, perquè n’hi havia de cinc o sis maneres diferents».
La seva arribada a Sant Antoni també va marcar un canvi vital important, culminat amb la compra d’un solar i la construcció de la seva casa a Can Bonet juntament amb el seu pare. Així, la seva història reflecteix el pas d’una economia pagesa a una economia turística.
Ja jubilat, Joan Marí continua actiu elaborant cistellons, una feina artesanal que manté viva una tradició antiga. Amb el seu característic sentit de l’humor, defineix aquesta afició dient: «N’hi ha que s’entretenen comptant bitllets i jo comptant verducs. No sé per què, però em diverteix fer cistellons».
En conjunt, el seu testimoni és una valuosa crònica viva dels canvis socials i econòmics d’Eivissa, explicats des de l’experiència directa i amb una mirada propera, sincera i plena d’anècdotes.
Un gran home i molt bona persona!!