Na Maria Torres Orvay és una de les persones més actives de Vila i no podia faltar a ‘Sa Cadira des Majors’ de TEF. Amb el temps, ses seves aficions es varen convertir en es seu treball. Na Maria és coneguda per sa seva feina i dedicació per preservar ses tradicions més populars. Balladora a sa Colla de sa Bodega, enguany ha rebut el Premi de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa.
De Dalt Vila, on va estar cosint a un taller durant 35 anys, recorda anècdotes com quan es va inaugurar la figura dedicada a don Isidor Macabich i, tot d’una, algú li va treure les gafes i les va tirar. Na Maria les va agafar del terra i les va entregar al Consistori. Encara que les varen tornar a col·locar, varen durar ben poc.
«Això ha canviat molt. Fa 60 anys que Dalt Vila estava abandonada i no s’hi podia ni pujar», recorda na Maria.
Durant el programa, explica també que ella va néixer fa 80 anys a Santa Gertrudis. «Som ben pagesa. Al poble, no hi havia més bicicleta que sa des capellà», segons diu.
Després de 20 anys, va baixar a Vila amb sa seua família. Tot d’una, na Maria va començar a brodar a ca seua. «Per jo va ser fantàstic es canvi. Ara tot ho fan ses màquines, però abans no era així. Ara és tot molt diferent», diu ella.
«Jo mateixa vaig aprendre a cosir», recorda també, explicant que al taller de sa seua germana feien moda ‘adlib’. No de color blanc, com és ara. Abans, segons destaca, es vestits eivissencs eren de qualsevol color. Allí hi va estar durant 35 anys, fins sa seua jubilació. Això sí, ella segueix cosint a ca seua «perquè m’agrada molt i vesteix a casi totes ses al·lotes de sa colla i d’altres colles».
«Jo sempre he set molt eivissenca i ses meues filles varen començar a ballar amb 12 anys. Jo, com sabia cosir i brodar, vaig començar a fer sa seua roba i després vaig començar a fer sa d’altres. Ara, puc començar fent es capell i acabar per ses espardenyes. Me va ensenyar na Catalineta, una dona de Sant Miquel. Vaig gastar molta gasolina, ja que durant mig any vaig anar a Sant Miquel seguit, però vaig aprendre, que era el que volia», segons destaca.
Fins i tot, na Maria li ha fet unes espardenyes a la reina Letizia quan, com a princesa, va visitar Eivissa. «En tenia unes fetes, però no se les va voler provar, ja que va dir que li farien fotos als seus peus. Així, li vàrem dir que ens portassin una canya amb ses mides. En vaig fer unes per en Felip i unes per ella, però no he vist mai que les portàs», recorda durant s’entrevista.
Na Maria reconeix que és molt difícil que es més jóvens s’interessin per aprendre a fer espardenyes o vestits. S’animen, però és complicat «perquè no tenen temps».
Aquesta mestre artesana començarà en novembre es cursets que sa seua colla organitza cada año per ensenyar aquestes tècniques.
«M’agrada recuperar lo vell i arreglar lo antic, si es pot», insisteix. A més, destaca com amb es ball pagès ha pogut visitar fins i tot la Xina i ha conegut llocs on mai s’hagués imaginat viatjar.
Durant s’entrevista, explica na Maria que té tres fills i quatre nets d’entre 19 i cinc anys. Recorda amb nostàlgia com ha canviat Eivissa.