No hi ha ningú com n'Antoni Ribas ‘Figueretes' que sàpiga com ha canviat el poble de Sant Antoni des de l'arribada del turisme als anys 50 del segle passat. Aquest portmanyí de soca–rel ja té 90 anys, però conserva una memòria envejable i una salut que molts la prendríem ara mateix. En ‘Figueretes' es guanyà la vida venent postals. De fet, ell va ser el primer que les va imprimir a color. Abans d'ell, qui feia postals d'Eivissa era el fotògraf Domingo Viñets. «Els turistes compraven unes espardenyes, un capell i unes postals», explica n'Antoni, que està preparant una exposició de fotografies de gran format preses entre la dècada dels cinquanta i la dels vuitanta.
La família d'Antoni tenia una botiga de poble a Sant Antoni «on veníem molt poc perquè llavors molts es dedicaven al contraban. Eivissa era molt pobra, no hi havia res». Una situació que va canviar amb l'arribada dels primers turistes francesos. «Jo xampurrejava un poc de francès i ens els enviaven a la botiga. Els primers turistes varen tenir dificultats amb el règim franquista. Les franceses venien en calçons curts, que estava privat. Va ser un escàndol. Fer-se una besada al carrer eren 25 pessetes de multa. Tampoc podien nedar homes i dones a la mateixa platja».
Anar de palanca
L'arribada de les primeres turistes també provocà que els joves eivissencs anessin més esvalotats del normal i comencessin a festejar amb dones estrangeres, un fet conegut a Eivissa com ‘anar de palanca'. «Hi havia els carques del poble, que eren molt beats, que ens miraven malament i ens criticaven. Una vegada vaig pensar que un home em pegaria dins d'un bar. Li vaig dir que havia estat damunt un munt d'alga i que no havia tocat pilota. Les franceses no tenien problema en besar-se però aquí, ni de broma. I aquell em va dir: ‘Llàstima d'uns escorretjons'. Molts anys després vaig veure una néta seva que anava a la platja en biquini, com és normal. I vaig pensar: ‘Carai, si el güelo et veiés!'».
En ‘Figueretes' també explica com a mitjans anys cinquanta començaren a arribar els primers turistes alemanys a Sant Antoni. En aquell temps, al poble portmanyí hi havia un batalló de soldats. En una ocasió, aquests soldats desfilaren pel centre del poble entonant la cançó ‘Yo tenía un camarada', que els feixistes espanyols traduïren de l'original nazi. «Record que hi havia uns quants alemanys a la terrassa de Ca n'Escandell que es posaren les mans al cap quan escoltaren la cançó amb la mateixa música, que estava privada per tot Europa», recorda en ‘Figueretes'.
Olivera centenària
A la finca d'en Toni, situada al Camí de sa Vorera, hi ha una olivera «que els del Consell m'han dit que és la tercera més vella d'Eivissa». Una olivera que va ser testimoni de l'amor entre l'actor austríac Maximilian Schell, que guanyà un premi Oscar l'any 1961 per la pel·lícula ‘Els judicis de Nuremberg', i la princesa Soraya, la segona esposa de l'últim sha de Pèrsia. «Ell li va recitar un poema de Romeu i Julieta mentre ella estava asseguda a la soca de l'olivera», explica en ‘Figueretes', que va tenir l'ocasió de jugar al tenis amb Shell.