Aquest dissabte no ha estat un dissabte qualsevol, ha estat un dissabte de molta tristesa. Després de dos anys de lluita, ens has deixat.
Ha estat llarga la lluita però se’ns ha fet curta. Hem compartit amb tu i la teva família moments molt bons i no tant bons. Durant aquest temps no has deixat de acompanyar-nos cada dia, cada moment important, cada dissabte que tenies la suficient força. Sempre animat i amb ganes de viure.
Estam segurs que des d’on estiguis seguiràs cuidant a la teva família, veient com segueixen endavant la teva esposa i els teus fills, com creix la teva néta (quina alegria et va donar ser güelo per primera vegada), vigilant que les taules de Ses Boques, que tant estimaves, estiguen ateses, mirant la mar a veure si fa bon temps per anar a pescar quatre calamars...
El darrer dissabte que compartírem, no fa gaires dies, et vas despedir de naltros esperant poder anar a navegar ben aviat. Això ja no ha estat possible però ben segur que algún dia ens retrobarem per poder-ho fer, per seguir descobrint racons d’aquesta illa que tant estimaves i, fins i tot, per complir la promesa que havíem fet per quan et recuperessis, fer «el Caminito del Rey», tot i el vertigen que ens donava.
Descansa en pau Joan.