Cada nació mínimament consolidada compta amb els Pares de la Pàtria. El terme, sinònim de pares fundadors i similars, s'usa molt habitualment, no només dins la literatura anglosaxona o americana, sinó també dins altres tradicions historiogràfiques i culturals.
Qui serien els pares de la nostra nació? Si ens ateníem a l'esfera política, trob evident que el primer, el més indiscutit, el que se celebra amb tota normalitat i devoció tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears és el Rei Jaume I, anomenat fins i tot l'Alt Rei En Jaume, per deixar clar que no ens remetem a un simple nombre ordinal, sinó a la categoria específica de fundador de la nació. Juntament amb Jaume I, hi tendríem el rei de la consolidació de l'espai territorial del país, conjuntat ja amb un dret propi i amb uns mecanismes preestatals poderosos, molt abans del Renaixement: em referesc al rei Pere III el Cerimoniós. I l'esplendor renaixentista correspondria al rei Alfons V el Magnànim. A la seua etapa de regnat la nostra nació va comptar amb un Papa de Roma i amb un Papa cismàtic, i amb l'estol d'escriptors més extraordinari que havia vist aquest país nostre vivint al mateix temps, abans del tombant del segle XX amb el segle XXI.
Dins l'esfera cultural, evidentment, personatges com l'Abat Oliba, fundador del monestir de Ripoll, el gran cronista Ramon Muntaner, de qui enguany commemoram el 750è aniversari del naixement, o el magnífic poeta Ausiàs March també formarien part de la galeria de pares de la pàtria. Per damunt de tots ells, sia'm permès el símil monàrquic, hi regnaria el nostre Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, pare no només de la pàtria, sinó de la sang de la pàtria, que és la llengua. Llull va ser el gran artífex medieval de la llengua catalana. Crec que els governs de Catalunya i (en aquell temps) de les Illes Balears, juntament amb el d'Andorra i amb nombrosos ajuntaments dels diferents països que conformen la nostra nació varen fer molt bé a l'hora de posar el nom de l'insigne mallorquí a l'Institut per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
Després de l'esplendor medieval, varen venir segles de decadència, que culminaren amb la pèrdua de les nostres institucions d'autogovern, dels mecanismes d'estat amb què comptàvem a principis del segle XVIII, ara fa tres-cents anys. Però, encara, durant aquest període tenim un altre insigne forjador de la nació i ciutadà universal: em referesc a Joan Lluís Vives, de qui porta el nom la xarxa del conjunt d'universitats dels Països Catalans.
I, amb la Renaixença, comptarem d'altres noms sense els quals la nostra nació no es podria entendre. En el camp de la política, Prat de la Riba, Francesc Macià o Lluís Companys són inexcusables. I, al seu costat, els que forjaven la llengua i la cultura: un príncep de les lletres com Jacint Verdaguer, lingüistes com Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover o Francesc de Borja Moll, assagistes com Jaume Vicens Vives, Josep Pla i Joan Fuster… Tots ells conformen la nostra galeria moderna de fundadors de la nació, de pilars sobre els quals s'assenta la nostra personalitat col·lectiva.
Últimament, el Govern de les Illes Balears està intentant convertir el gran Ramon Llull, fundador de la nostra literatura nacional, en una mena de capitost regional, de provincià de pa sucat amb oli. I això resulta totalment intolerable. Que qui fa tot el possible per rebaixar l'estatus polític de la llengua catalana dins les Illes Balears es posi en boca seua frases soltes de Ramon Llull ens hauria d'indignar i de revoltar. En el seu discurs amb motiu del lliurament dels premis Ramon Llull, precisament, José Ramón Bauzá va dir coses com que Llull escrivia en tres llengües (sense dir quines eren, no fos cas que algú es fes preguntes incòmodes), i va treure una cita descontextualitzada per mostrar que n'havia llegit alguna cosa (fet que podem dubtar amb indicis prou objectius).
Al santuari de Lluc, al cor de la Serra de Mallorca, hi ha una galeria de sants i beats del poble de Mallorca. Davall el bust del beat Ramon Llull hi podem llegir la següent incripció: "Beat Ramon Llull / (Ciutat de Mallorca, 1232-1326) / Jo som Ramon Barbaflorida / lo Foll per amor / Laic arabista (Christianus Arabicus), / Capdavanter del diàleg interreligiós. / Filòsof i teòleg (Doctor Il·luminatus), / l'Il·luminat. / Joglar de Nostre Senyor i de la / Dona d'Amors. / Escriptor prolífic (Pare de la Pàtria Catalana)".
Aquest fou Ramon Llull. Aquest és el Ramon Llull que el Govern amaga o disfressa.