Agost s'ha acabat amb la trista nova de la mort de Climent Garau. El fet que l'edat avançada del gran patrici i la malaltia que patia fessin previsible el desenllaç fatal no li treu ni un bri d'impacte a la notícia. Inevitablement, el seu traspàs m'ha transportat immediatament a les sensacions que provenien de la seua immensa, extraordinària humanitat.
Em costa recordar exactament quan vaig conèixer en Climent Garau, però probablement devia ser en alguna de les escoles de formació que organitzava (i organitza) el Grup Blanquerna. En Climent Garau era un activista extraordinari. Havia estat fundador de l'Obra Cultural Balear, l'organització capdavantera en la defensa de la llengua i la cultura pròpies a Mallorca (i també a Menorca i a Formentera, mentre a Eivissa l'equivalent seria l'Institut d'Estudis Eivissencs, amb totes les diferències que puguin existir entre cada una d'aquestes associacions). En va ser el segon president. I, a redòs d'aquest activisme, va fundar el Grup Blanquerna. El Grup Blanquerna és això que ara en diríem, amb l'anglicisme a l'ús, un think tank de pensament nacionalista (no estatista) a Mallorca.
De fet, el canvi polític a les nostres illes li deu molt més del que s'ha escrit o reconegut, al Grup Blanquerna. De fet, bona part dels polítics que actualment ens representen al Parlament o, encara més, que formen part del Govern de les Illes Balears, hi han estat vinculats d'una manera o d'una altra. El Blanquerna ha estat un gran planter de dirigents que treballen per al país, i pens que ho ha de continuar sent per molts anys. És la llavor que ha estat sembrada dins l'àmbit polític de les illes Balears, amb Climent Garau de capdavanter.
Com a humanista, Climent Garau sabia molt bé que la formació de les persones resulta bàsica per millorar les societats. Coneixia la importància de conèixer la Història, de sentir-se implicar amb la pròpia cultura. I de dialogar, i de discutir tant com fes falta. Deu ser aquest caràcter, allò que va saber imprimir a tot el que construïa. En una etapa com la dels anys vuitanta i noranta, de molt més dogmatisme polític que no ara (malgrat tots els malgrats), em va sorprendre molt positivament la pluralitat i l'obertura de mires que trobava al voltant de tot allò que organitzava en Climent. Al Grup Blanquerna ens embrancàvem en llargues discussions persones que anàvem de l'autonomisme a l'independentisme (passant pel federalisme i pel confederalisme) i de la democràcia cristiana al trotskisme (per dir alguna cosa), però que teníem en comú la voluntat de construir el nostre país, les nostres illes Balears, des d'una posició plenament autocentrada. Tothom hi cabia, i tothom hi era ben acollit. I continua sent així.
El denominador comú de tot plegat, en qualsevol cas, és l'amor al país, un amor que en Climent Garau era consubstancial, formava part del seu ésser més íntim. I sabia projectar-lo perquè era un home de fe. Ho era en la seua perspectiva de cristià convençut, que sabia transmetre els seus punts de vista i els seus sentiments. I projectava aquesta fe religiosa en una altra mena de fe que imprimia a tot allò que feia. Per això, per aquest entusiasme arrossegador, va ser capaç de dur endavant tantes accions a favor de Mallorca, del conjunt de les Balears i de tots els Països Catalans.
Així mateix, com a bon home de fe, en Climent era una persona profundament liberal i extraordinàriament afable. El record, en una ocasió, en una trobada del Grup Blanquerna, al monestir de Lluc, ja de capvespre, acompanyat d'un altre home ja d'edat (ara no puc fixar el record de qui es tractava). «Com va el Blanquerna d'enguany?», li vaig demanar. «Va bé, hi ha molta gent i molt d'interès», em va dir. El seu acompanyant no es va poder estar de dir: «Tanmateix, as vespre hi ha molt de trull, i un trànsit molt gros entre ses cel·les des nins i ses de ses nines». En Climent se'l va mirar, condescendentment, i va respondre: «gent jove, ja se sap…». I tots tres vàrem riure.
Intel·lectual sense vel·leïtats, savi sense ostentació, cristià sense ufana, liberal sense anar-se'n dient sistemàticament, home de fe transmesa sobretot a través de les seues actituds i patriota sense altres pretensions, ens ha deixat un dels nostres grans. Plorem la seua mort. Però, sobretot, mantenim viu el seu exemple, tossudament alçats, al servei d'aquesta terra i d'aquesta gent nostra.