Síguenos F Y T I T R
OPINIÓN | Bernat Joan i Marí

Veure IB3 a Catalunya

| Eivissa |

En llegir la notícia, fa uns dies, em vaig alegrar profundament: IB3 es pot tornar a veure a Catalunya. Potser la notícia presenta una rellevància bàsicament simbòlica, i l'impacte, dins el món de la comunicació de Catalunya no serà res d'extraordinari. Però indica, ben clarament, vocació de construir un espai comunicacional als territoris on es parla una llengua comuna, el català, i on compartim la cultura que s'ha generat en aquesta llengua nostra. Després d'haver passat per una etapa lamentable en què des del govern de les Illes Balears es va fer tot el possible per trencar l'espai comunicacional comú (renunciant a les emissions d'IB3 a Catalunya i bloquejant un parell de cadenes de la Televisió de Catalunya a les Illes Balears), veure com l'espai es va reconstruint sempre constitueix un motiu d'esperança.

Dins l'espai cultural va ocórrer exactament el mateix que dins l'espai de la comunicació. No debades el govern que presidia José Ramón Bauzá va treure les principals institucions de les Balears de l'Institut Ramon Llull, la institució que es dedica a la promoció exterior, arreu del món, de la llengua i la cultura catalanes. La integració a l'Institut Ramon Llull, tant a les Balears com al País Valencià, sí que fou estrictament simbòlica, durant quatre anys: només alguns ajuntaments aguantaren la torxa i impediren que la presència dels nostres respectius països a l'hora de promoure la nostra llengua i la nostra cultura a l'exterior fos nul·la. Per això també va ser motiu d'alegria per a tots aquells que volem que es construeixi, netament i sense ambigüitats, un espai comú entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, l'elecció de Ximo Puig com a president de la Comunitat Valenciana. Durant molt de temps, Puig, com a batle de la bellíssima ciutat de Morella, també, com Eivissa, Patrimoni de la Humanitat, va ser l'abanderat dels valencians dins l'Institut Ramon Llull. Morella sempre hi va ser. Morella va liderar els municipis valencians que no volien ser fora del Llull, juntament amb d'altres poblacions com ara Sueca o Alcoi.

Al País Valencià, el govern del Partit Popular va tombar la televisió pública. Televisió Valenciana va deixar d'existir. I ara existeix, novament, la intenció de recuperar una televisió pública per a aquell país. Països molt més petits i molt més irrellevants, arreu del món, compten amb la seua televisió i la seua ràdio públiques. Diverses regions d'Espanya en tenen. I no n'hauria de tenir un país tan dinàmic, tan poblat, tan específic i tan diferenciat com l'antic Regne de València? El govern del País Valencià està esperant la recuperació de la seua ràdio i televisió públiques per poder establir reciprocitat amb el Principat de Catalunya. Quan reaparegui TVV i pugui emetre al Principat, els diferents canals de Televisió de Catalunya, recíprocament, es podran tornar a veure al País Valencià. Particularment, consider que no haurien d'haver d'esperar la reciprocitat. No demanen cap tipus de reciprocitat els caramull de cadenes en castellà que emeten al País Valencià. Per emetre-hi en català, en canvi, es requereix reciprocitat. Entenc que pugui merèixer la pena esperar una mica, tenint en compte les característiques específiques del país i recordant el verí que hi ha sembrat la dreta espanyolista. Però pens que tot plegat hauria d'anar aviadet, ara que el vent bufa a favor.

Des de fa una temporada, a les Balears podem tornar a veure el canal 33, o el canal de notícies 3.24, o el canal infantil Super 3, que havien estat noquejats per l'anterior govern. Trob absolutament lògic que nosaltres puguem veure tots els canals catalans, i que al Principat puguin veure IB3. De la mateixa manera que tenc gana de poder tornar a sintonitzar Televisió Valenciana. I que Televisió Valenciana es vegi a Catalunya. I que els diferents canals de Televisió de Catalunya es puguin veure també al País Valencià. Així, de mica en mica, anirem reconstruint o, directament, construint, un espai de comunicació comú que, en circumstàncies normals, ningú no discutiria. I potser arribarà a ser un element de civilització que farà impossibles actuacions poc civilitzades que hem hagut de patir en un passat recent.

Lo más visto