És molt interessant l'assumpte de les banderes blaves. En aquesta època, just a l'inici de la temporada, llegíem sempre que les platges eivissenques havien rebut 16, 17 o 20 banderes blaves; de vegades, els municipis feien algun acte o roda de premsa per anunciar-ho i les mostraven amb orgull. La bandera blava és un distintiu suposadament prestigiós que reconeix la qualitat d'una determinada platja; l'atorga una organització que es diu ADEAC, Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor; en teoria, diverses i importants institucions europees i mundials avalen d'alguna forma les decisions que pren l'associació (l'Organització Mundial del Turisme o l'Agència Europea del Medi Ambient, per exemple).
Però, enguany, la cosa ha canviat: les banderes blaves pràcticament han desaparegut de l'arena eivissenca i només el municipi de Santa Eulària en conserva cinc. Això ha passat no perquè la qualitat de les aigües hagi empitjorat de sobte (la degradació ambiental d'Eivissa és innegable, però no és tan ràpida), sinó perquè hi ha municipis que ni tan sols s'han presentat al procés de selecció (és el cas de Sant Josep) o perquè no han arribat a temps de fer tot el paperum (és el cas de Sant Joan). El municipi de Sant Josep diu que ho ha fet a consciència i per no carregar de més feina els seus treballadors.
Ha fet bé, l'Ajuntament de Sant Josep?... Recordem que és el municipi amb més (i millors) platges d'Eivissa. La veritat és que jo no he tengut mai molt clar què és el que promouen exactament aquestes banderes. La llista de requisits per a què te la donin és molt llarga (tan llarga que resulta difícil creure que les 686 platges espanyoles que l'han rebut la compleixen) i s'hi mesclen tant exigències ambientals com de serveis; vull dir que, a la vegada, l'ADEAC dóna premi a la qualitat ambiental d'una platja i a la seua urbanització, dos aspectes que, tard o d'hora, entraran en contradicció.
Potser veure alguns exemples ens ajudarà a valorar millor quins són els criteris de l'ADEAC. Per exemple, han rebut una bandera blava en 2016 les següents platges: totes les de la ciutat de Barcelona (Barceloneta, etcètera), les de Castelldefels o la de Gavà, també a la província de Barcelona; el Cabanyal o la Malvarosa a la ciutat de València, o les platges de Benidorm a la província d'Alacant... Si algú s'ha banyat mai en les ‘cristal·lines' aigües d'aquestes platges, sabrà per què les estic citant. Resulta bastant estrany, idò, que l'associació que distribueix les banderes blaves s'autoproclami defensora del medi natural.
Si Benidorm o la Barceloneta són l'ideal de platja de l'ADEAC, que Eivissa perdi algunes o totes les banderes blaves no ens ha de preocupar poc ni mica. En canvi, que es comenci a discutir la fiabilitat de les banderes, precisament des d'un dels destins turístics més importants d'Europa, sí que podria preocupar a l'associació. Algú pensa de veritat que hi ha un sol banyista que deixarà d'anar a ses Salines, perquè no té la bandera blava?, o a platges de Compte?... Cap ni un. És absurd pagar per una cosa inútil (si és que és ver que s'ha de pagar per a què te la donin, tal i com està denunciant la Vicepresidència del Govern balear); sobre la legalitat o moralitat d'aquesta suposada pràctica, per cert, se'n pot escriure un altre article.
Sobre la qualitat ambiental de les nostres platges hem de ser molt més crítics que no l'ADEAC; en primer lloc, perquè és la nostra obligació protegir el medi on vivim, i, en segon lloc, perquè ens hi jugam les garroves. Eivissa pateix greus problemes de depuració d'aigües residuals, amb abocaments incontrolats, abocaments sistemàtics d'aigües deficientment depurades i problemes molt greus amb l'acumulació de llots. És una cosa que tots sabem i que està passant des de fa anys. Això és el que ens ha de preocupar, això és el que pot acabar amb Eivissa com a destí turístic. Que a Sant Josep no tenen temps de tramitar banderes blaves?... Si és perquè estan ocupats en intentar resoldre els problemes reals del municipi, a mi em pareix moltíssim bé.