La catalanofòbia substitueix, segons Xavier Sàez, la judeofòbia al segle XVII. Durant aquest segle, la judeofòbia va minvant (entre d'altres raons perquè els jueus han estat expulsats de la vella Sefarad fa anys i panys) mentre la catalanofòbia, de mica en mica, la va substituint. Vagi una cosa per l'altra per alimentar l'ancestral xenofòbia hispànica.
Avui (dia indeterminat per al lector o la lectora que en aquest moment m'estiguin seguint) vaig als digitals i hi trob, oh sorpresa!, que per primera vegada hi ha hagut una condemna per catalanofòbia. Em sorprèn, ho he de reconèixer, perquè la catalanofòbia està tan integrada al disc dur del Regne d'Espanya que fins i tot la majoria dels que en fan ostentació segurament no es considerarien mai xenòfobs a si mateixos. Però, tornant a la meua excursió pels digitals, he d'arribar al Directe.cat per baixar del burro i veure que les coses realment no han canviat gaire.
El tuit condemnat és irreproduïble. Es mofava obertament, descarnadament, sense restriccions, de la mort de passatgers catalans a l'avió de Germanwings que un sonat va estavellar als Alps. Es mofava del dolor de tantes i tantes persones que hi varen perdre algú... i de la pèrdua de vida en si mateixa. El mateix «tuitaire» havia fet un sac de tuits catalanòfobs abans, alguns incitant a matar, en termes estrictament d'apologia del terrorisme.
Cap fiscal ni cap jutge, emperò, no n'hi havia vist, d'apologia del terrorisme. Altres feines deuen tenir, com ara perseguir els Titiriteros o carregar-se en Valtonyc.
Finalment, emperò, algú va considerar que el subjecte ja s'havia passat de frenada i hi hagué causa, judici, i, teòricament, condemna. L'home -aquesta agressivitat s'ha de reconèixer que, generalment, és molt masculina, testosterònica- ha estat condemnat a fer un curset sobre Drets Humans impartit per no sé quina dependència del Ministeri de l'Interior espanyol. Espectacular!
Mentre el tuit mofant-se d'una sola mort, encara que fos la de l'almirall Carrero Blanco, rep la petició de dos anys de presó, vuit anys d'inhabilitació i tres anys de llibertat vigilada (petició que fins i tot ha estat rebutjada per la neta de Carrero Blanco, amb criteri liberal del tot ecomiable), o el raper mallorquí Valtonyc és condemnat a tres anys i vuit mesos de presó per l'anomenada Audiència Nacional per una cançó una mica passada de voltes en relació a la monarquia.
Ningú no em podrà negar el plaer d'imaginar el «tuitaire» catalanòfob, de qui no he volgut ni saber el nom ni tenc cap intenció de posar-li rostres (ni que siga imaginari), entrant al curset de drets humans i reben dos toquets per l'esquena, mentre és felicitat per la càrrega contra els morts catalans en l'accident d'avió. «Valiente!», li pot etzibar algú tranquil·lament, mentre rosega xiclet abans de començar la «conferència».
Amb l'humor mediterrani que caracteritza la nostra tribu, algú ja ha proposat, en un comentari escrit a Directe.cat, que el curset sobre drets humans el facin en algun lloc paradisíac (crec que proposa les Sehychelles) i que el viatge, per reial decret, vagi a costa de l'erari públic català. No estaria malament. La criatura en podria quedar contenta.
No ens ha de sorprendre que al Regne d'Espanya hi continuï havent més d'un cinquanta per cent de monolingües (i això que, dins l'altre cinquanta per cent, hi hem de comptar els catalanoparlants, bascoparlants, gallegoparlants, etc), fet que constitueix el problema de política lingüística més greu de tota la Unió Europea.
Quatre segles d'atiar la catalanofòbia no surten de franc. I les conseqüències són especialment nefastes per a aquells que la practiquen, i, encara molt especialment, per a aquells que la practiquen sense saber-ho.
Algú es posaria, posem per cas, a fer una anàlisi dels elements catalanòfobs que puguin aparèixer en els llibres de text que actualment s'utilitzin a les nostres escoles i instituts?