Era del tot previsible: els enemics de les illes Balears aprofiten tota la crisi que pateix el Regne d'Espanya arran de les decisions dels ciutadans de Catalunya per carregar contra el nostre país pluriinsular. Hi ha tota una sèrie d'opinadors que, si aconsegueixen agafar una pedra de la immensa tartera del conflicte entre Catalunya i Espanya, la llancen immediatament contra les illes Balears. Ho fan, com tots els covards, aprofitant la nostra feblesa (ni que siga demogràfica) i la gran maquinària propagandística que tenen al seu abast i al seu servei.
Qui són i per què estan ressentits? Des del meu punt de vista, s'alien contra les Balears els que haurien volgut "medrar" en l'autonomisme local, però, per ai o per ceba, no ho han aconseguit i, fent igual que en Boadella i d'altres principatins, s'han apuntat a l'Extrema Espanya per mirar de carregar-se el club al qual haurien volgut pertànyer. Aquests, indígenes de les nostres illes, sovent es confonen amb els que, senzillament, tenen un quocient intel·lectual una mica més baix i no pateixen cap tipus de vergonya a l'hora de mostrar el seu autoodi.
La resta són foresterum (no gent de fora, sinó gent de fora que vol tocar el que no sona als d'aquí, procedeixin d'on procedeixin) que pensen que, expressant-nos alguna simpatia, nosaltres els hauríem de mostrar eterna submissió. Es tracta d'individus supremacistes (per això no aprenen el català, la llengua dels indígenes i dels abduïts), pinxos, sempre amb un toc de sobradura, pagadíssims d'ells mateixos. Essent tan brillants i importants, consideren que nosaltres els hauríem de venerar i glorificar. I, com que no ho feim, coven un ressentiment que els converteix en personalitats patètiques.
Amb què ens peguen pedrades, aquests ressentits? En primer lloc, en una mena de doctrina feixuga, decimonònica i absolutament tronada, consistent a dir que tenim una cultura potent i diferent, sobretot, de la catalana. Mai no confronten la nostra cultura amb l'espanyola no fos cas que es notàs que hi ha diferències, o que comptam amb especificitats inqüestionables. Els n'hem de donar les gràcies? Han de venir a explicar-nos-ho, que a les Balears tenim una cultura molt interessant i molt potent? De què van?
I, d'altra banda, què ens n'han de dir, de la nostra cultura, si no la comparteixen, ni tenen cap interès per compartir-la?
Sovent veim escrit coses com que el nacionalisme, a les Balears, no fa més que copiar Catalunya, com si no poguéssim tenir projecte polític propi. I què n'han de dir, si tenen el cervell tenyit de "rojigualda"! Si hi ha semblances a l'hora de plantejar els respectius projectes polítics és perquè aquestes semblances són universals. Perquè el dret d'autodeterminació el vol exercir Catalunya, però, en les últimes dècades, ja l'han exercit Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Geòrgia, Malta, Txèquia, Eslovàquia, Alemanya, el Quebec, Escòcia… i, curiosament, tots ho han fet aproximadament igual. Ves per on, es tracta d'un exercici universal. I per això, a les Balears copiam Catalunya?
A les Balears també volem recuperar la nostra llengua, que compartim amb Catalunya i amb l'antic Regne de València. Com ho varen fer, en el seu moment, els noruecs, els islandesos, els txecs, els hongaresos, els romanesos, els letons, els lituans, els polonesos, els búlgars… Ves per on, tornam a la cosa universal. Totes les comunitats humanes amb un mínim de dignitat que han tengut la seua llengua en perill han fet per manera de recuperar-la, o han acabat com els occitans, els gallecs, els bretons, els corsos, els sards o nosaltres mateixos. I això és copiar Catalunya?
I mentre el ministre Montoro, com si fos la Reina Mare, s'està pensant si amolla alguna engruna més al REB de les Illes Balears, aquests ressentits ens diuen que volem canviar la subsmissió a Madrid per la submissió a Barcelona. Com si fossin equivalents. Com si existís, ni tan sols, a termini mitjà o curt, la possibilitat d'equivalència!
Amb aquests arguments, estic convençut que el sobiranisme creixerà com l'escuma, també a les Illes Balears. I tota la colla esmentada, a mesura que això vagi passant, ni tan sols es demanaran què hi havia que no anàs a l'hora, dins la seua manera de veure la realitat. Si el govern de Rajoy és ben capaç d'aconseguir la independència de Catalunya, els ressentits de les nostres illes són ben capaços de deixar-nos-hi a les portes.