Un dels principals problemes que pateix ara mateix Formentera és el desorbitat preu dels lloguers. En puc parlar en primera persona. Amb un sou de docent la meva dona i jo pagam 1.000 euros de lloguer per una casa de dues habitacions. Ha arribat un punt en què quan expliques a altres formenterers que pagues aquest preu per una casa durant tot l'any et diuen: «Ah! Per tot l'any! Idò així no està tan malament, hi ha gent que paga més! Dues habitacions dius? Quin luxe!»
Amb aquests preus és impossible estalviar, fer plans de futur... No en parlem d'opcions de compra. Impossible a menys que tinguis uns quants milions al compte corrent.
Formentera s'ha tornat un lloc prohibitiu per viure-hi pels treballadors que necessita l'Illa: mestres, bombers, policies locals, funcionaris en general de diferents administracions... però també pels ‘formenterers de tota la vida'. Són cada vegada més els casos de joves no tan joves de 30 i 40 anys que, amb la possibilitat de viure a una segona vivenda que té la família, han de viure amb els pares: la segona vivenda va destinada al lloguer turístic a preus estratosfèrics per dies durant la temporada i a mestres o altres treballadors la resta de l'any.
I un altre tema a part és aquell que conec prou bé degut a la meva feina: mestres i professors que arriben a l'Illa i no troben casa i han de compartir, pagar un hotel mentre cerquen casa o (com ha passat més d'una vegada) dormir al seu cotxe fins que troben alguna cosa. I quan la troben es veuen obligats a no poder triar gaire: lloguers que comencen a mitjan setembre o, encara pitjor, et treuen a principis de maig (sempre pots anar a dormir a casa d'un amic o, si no trobes ningú que et vulgui d'ocupa, “davall una savina no es dorm tan malament”).
En definitiva, són només alguns exemples, una petita part del drama que ara mateix és la vivenda a Formentera. Sobretot pels treballadors i treballadores no nascuts a l'Illa, que som molts.
Cal regular el preu del lloguer a Formentera, un dels municipis amb el lloguer més alt de tot l'Estat. Que un treballador de classe mitjana-baixa pagui 1.000 euros de lloguer a Formentera no té cap sentit.
I, evidentment, cal més habitatge destinat al lloguer social. Una mesura sense l'altra no té cap sentit.
Una primera passa perquè tot això sigui possible és canviar la Constitució perquè l'habitatge sigui un dret. Per això, entre moltes altres raons, votaré Veus Progressistes: per tenir uns representants sense deutes ni interessos personals a Madrid que lluitin pels nostres drets d'una vegada!