Avui els miquelers celebram amb goig la festivitat del nostre patró: l'arcàngel Sant Miquel, considerat l'advocat del poble de Déu. És un bon dia per fer una mirada enrere i recordar d'on venim a fi d'entendre cap a on hem d'anar. El nostre és un poble amb una història lligada a la tradició cristiana, a la cultura, a la pagesia i al folklore.
La nostra parròquia corona el poble, essent el principi del seu desenvolupament urbà. Construïda entre els segles XIV i XVII, tenim el privilegi de tenir una de les esglésies més antigues d'Eivissa i l'única amb una planta de creu. Els seus murs amples ens recorden que va ser una fortalesa en temps de corsaris, mentre què ara s'erigeix com un refugi de la Fe del seu poble. La fermesa i el vigor d'aquesta Fe es complementen a la perfecció amb la conservació de les tradicions de les quals els miquelers podem fer gala: gotxos de Nadal, caramelles, processons, ball pagès i els passos de Setmana Santa que, d'una manera absolutament encertada, el Consell d'Eivissa vol declarar com a Bé d'Interès Cultural. Ens falta sonar les «palitroques» el Divendres Sant (com es feia abans) per acabar de tancar el cercle de les tradicions més antigues.
Som un poble divers i ric. Divers perquè conjugam el nostre orgull pagès amb l'acolliment de persones arribades de diferents indrets del món; i ric perquè aquesta diversitat ens porta a gaudir de cultures molt diverses, sense perdre l'essència de la nostra. Un perfecte exemple d'aquest fet es pot trobar els dijous dels mesos d'estiu al Puig de Missa, on després d'una exhibició de ball pagès es pot gaudir d'un mercat artesanal amb música en directe que acull amb gran èxit a centenars de persones arribades de tota Eivissa. Una de les estampes més polides es troba a Can Xicu, el nostre emblemàtic estany, on a una mateixa taula hi pot seure una pagesa que llueix vint i quatre anells d'or amb un hippie que llueix vint i quatre rastes.
Tot i això, la vertadera riquesa de Sant Miquel és la seva gent, la qual s'implica en tot allò que té a veure amb la protecció del nostre entorn i amb la conservació de les tradicions. Una mostra d'aquest fet és la diversitat del nostre teixit associatiu. Tenim la segona Colla de Ball pagès més antiga d'Eivissa que ha portat la nostra dansa arreu del món i constitueix un dels majors orgulls pels miquelers, la jove associació de vesins Anàrem a Sant Miquel que va aconseguir que el poble tingués una carpa pròpia amb l'ajuda i la implicació dels comerços del poble i de l'Ajuntament de Sant Joan, l'associació de vesins Tramuntana que cuida i protegeix el Port de Sant Miquel i fa que llueixi com una de les platges més polides d'Eivissa amb un respecte escrupolós envers el medi ambient i els banyistes, l'associació de vesins de Benirràs que cuida igual de bé la seva icònica platja i organitza un mercadet amb el qual finança la neteja i el manteniment de la zona, a més de garantir la seguretat dels accessos i les activitats que s'hi porten a terme en col•laboració amb la Policia Local i finalment, la Comissió de Festes que, amb un equip de voluntaris molt valents i amb molt d'esforç, ens permet gaudir amb dignitat de les nostres festes patronals amb una programació variada per a totes les edats i tots els gustos.
En definitiva, que en un temps en què el més fàcil és queixar-se de tot i criticar, convé lloar la bona feina que fan aquests col•lectius i estar orgullosos de ser un indret emblemàtic i únic en el Món. Per tot això i parafrasejant al nostre poeta més il•lustre (Marià Villangómez), hem de recordar que «voler l'impossible ens cal i no que mori el desig». Que puguem gaudir de les nostres festes amb salut i alegria, i ara tots «a ballar entre el vent, sota el cel, els alegres fadrins de Sant Miquel».