En les successives votacions de l'estat d'alarma (que s'assembla més a un estat d'excepció, com apunten molts analistes), el govern espanyol ha anat perdent suports parlamentaris. Com que la gestió de la crisi s'ha fet amb els peus, cada vegada hi ha menys formacions polítiques que se'n vulguin fer corresponsables. I tot plegat ha fet bascular l'eix de suports al govern de manera molt clara.
En aquest basculament de l'eix dels suports parlamentaris a Pedro Sánchez hi ha tengut un pes important la qüestió nacional. Com el va tenir, també, en el fet que Sánchez pogués presentar la moció de censura a Mariano Rajoy i en el fet que s'hagi pogut articular un govern entre el PSOE i Unidas Podemos. Avui voldria aturar-me, senzillament, en la comparació dels que actuen a partir de criteris de caire nacional, els que ho fan a partir de criteris autonòmics i el que senzillament s'ajusten al que dicten des de la capital del regne (que, d'altra banda, són la majoria).
Per criteri nacional hi actuen, bàsicament, els tres partits independentistes catalans (ço és, ERC, JxCAT i la CUP). Tots tres li han votat No a la pròrroga de l'estat d'alarma al govern espanyol perquè consideren que la gestió que n'està fent és incorrecta, però també perquè volen recuperar els minsos poders autonòmics de la Generalitat de Catalunya, perquè volen que el govern català lideri la desescalada i perquè no li perdonen a Sánchez que hagi aprofitat la crisi sanitària per aturar sine die la mesa de diàleg intergovernamental per buscar una sortida al contenciós Catalunya-Espanya. Dit d'una altra manera, aquestes tres formacions parlamentàries actuen per criteris nacionals. Les Balears, òbviament, no estam en condicions, ni tan sols remotes, d'actuar per aquests criteris, en la qüestió que ens ocupa.
Voldria cridar l'atenció, emperò, sobre un parell de formacions que actuen amb criteri autonòmic, tot mirant de treure'n els màxims avantatges per a la pròpia comunitat autònoma, mentre es col·labora amb el govern de l'Estat. Es tracta d'un quid pro quo que dues formacions polítiques concretes han practicat durant les últimes dècades, amb un èxit considerable (tot i que desigual). Em referesc, naturalment, al Partit Nacionalista Basc i a Coalició Canària (actualment convertida en CC i Nueva Canarias). A cada bugada, el PNB hi guanya un llençol. La primera vegada que Aznar va poder governar (gràcies al PNB i a CIU), el PNB en va treure Euskaltel. Que voleu governar a Madrid i necessitau els nostres vots? Perfecte: deixau-nos independitzar en les telecomunicacions. I així cada vegada. Els nacionalistes bascos, actuant en clau autonòmica, han anat aconseguint minimitzar el poder de l'Estat a Euskadi i augmentar el poder de la comunitat autònoma, especialment en l'àmbit econòmic, on els bascos constitueixen l'única autonomia real del regne (hi incloc, naturalment, els navarresos. En qüestió de concert econòmic, Nafarroa Euskadi da). Aquesta vegada no sé exactament què en deuen haver tret. Però no pens que sigui la primera vegada en els darrers quaranta anys que el vot del PNB li surti de franc al govern de l'Estat.
Dels canaris, que també han donat suport a continuar amb l'estat d'alarma, en sabem que n'han tret un tractament diferenciat dels ERTO, que seran tractats amb mànega molt més ampla allà que no, per exemple, a les illes Balears (per molt que nosaltres també siguem un arxipèlag, per molt que nosaltres també tenguem la nostra economia basada fonamentalment en el turisme). La gran diferència entre les Canàries i les Balears continua sent que ells tenen representants insulars al Congrés dels diputats i nosaltres no. Els canaris hi tenen representants que parlen només en nom dels canaris, que no tenen cap tipus d'obediència estatal, que no es troben dins estructures de partit amb presència arreu del Regne d'Espanya. I això marca una diferència tan substancial amb les Balears que permet de veure el tractament diferenciat de l'Estat a uns i als altres.
Bastaria un diputat d'una suposada Coalició Balear al Congrés per canviar de manera ben visible el tracte de l'Estat envers les nostres illes. No dic ja si, en comptes d'un diputat, n'hi tenguéssim dos o tres (encara que fossin una minoria dels diputats escollits a les nostres illes). En aquest cas, no tenc cap dubte que tendríem un règim especial per a Balears que ens permetria no patir l'ofegament actual pel que fa a finançament autonòmic, i que tendríem un tractament diferenciat per sortir d'una crisi com la que està començant. Tret que els nostres representants fossin uns complets tòtils.
Mentre els representants de les Balears al Congrés dels diputats ni tan sols puguin actuar amb criteri autonòmic, no crec que els electors, és a dir el conjunt de la societat balear, ens puguem queixar pel tracte vexatori que rebem una vegada i una altra per part dels successius governs de l'Estat espanyol.