Comencen a créixer els dies, arriba la fantasia i es multiplica l'aseneria. Aquest podria ser el millor resum del que és un estiu a la nostra illa. Amb la pujada de temperatures, Eivissa es muda per acollir els visitants que donen menjar a més de la meitat de la població i al camp es multiplica l'activitat perquè maduren la gran majoria de verdures i fruites que enriqueixen els nostres plats i refresquen les nostres tardes de xafogor.Enguany és un any atípic, traumàtic i difícil, però hi ha coses que no han canviat el més mínim. Els dies han crescut igual, les fruites han madurat i els imbècils han seguit fent de les seves. La RAE defineix l'imbècil com una persona “falta d'intel·ligència” i a mi em sembla que és l'adjectiu que millor s'adapta als coneguts com a “domingueros”, aquella classe de gent privada de les mínimes nocions de respecte que passeja per l'illa creient que res és de ningú, o pitjor, que tot és seu.
Són aquests energúmens que col·lapsen les platges, posen música amb altaveus, deixen les llosques i plàstics a l'arena i es passen el dia lladrant; els mateixos individus amb tara mental que publiquen fotos a cales amagades i posen la ubicació exacta per a què tothom se n'assabenti d'on són i d'aquesta manera perdin la seva màgia i la seva essència; els deficients que necessiten mostrar al món que ho són i fondegen sobre la posidònia.
La més dolorosa de totes és aquesta raça d'indigents intel·lectuals urbanites que passegen pel camp, accedint a les propietats dels pagesos i robant la fruita dels seus arbres o les flors de la finca. És com si un pagès entrés a un pis de la ciutat i agafés una cervesa de la nevera d'un desconegut i seguís el seu camí com si res. Actuen sense permís i sense vergonya. Si aquesta conducta fa bullir la sang a les víctimes (els pagesos), la justificació que solen adduir és encara més ridícula: “com no hi havia tanca pensava que no era de ningú”.
Ara és temps de figues i no és difícil trobar algun “dominguero” amorrat a una figuera aliena menjant-ne o fent-ne una bosseta per portar a casa, àdhuc regalar-ne als amics. En comptes de venir a robar, podrien arreglar parets, rentar marges o fer net el bosc. Per a què ells puguin presumir a instagram de la seva idiotesa i la seva manca d'escrúpols, hi ha un pagès que ha hagut de sembrar els arbres, encuidar-se'n, llaurar, suar-hi i pagar-ne els impostos corresponents. Però sí hi ha algú que mereix anar escagassat dos mesos és aquell imbècil que roba figues i encara publica a les xarxes socials que ha sortit a passejar pel camp i se n'ha endut “una recompensa”. En realitat, la recompensa que se n'hauria d'endur no és precisament una embosta de fruita.
Si el lector se sent identificat amb aquesta descripció o recorda haver actuat així alguna vegada, li recomano que vagi a comprar les figues al Mercat Pagès, al Mercat Vell, al Mercat Nou o a qualsevol botigueta on ja les trobarà madures, bones, dolces i collides. D'aquesta manera evitarà insultar la gent del camp i afavorirà el comerç local.
En resum, vivim un temps estrany en el que, malauradament, moltes actituds encara perviuen. Mentre hi hagi subjectes pel món que pensin que el camp és un mostrador i un espai del que poder abusar, haurem de patir la seva estupidesa. Dels que aplaudeixen la posta del Sol en parlarem un altre dia.