El passat dia de Sant Esteve, mitjana festa de Nadal a les nostres terres, ens va deixar el bisbe Desmond Tutu, a Ciutat del Cap, a Àfrica del Sud. Ho va fer ja a la norantena, a causa d'una malaltia que arrossegava des de l'última dècada del segle passat. El personatge és molt conegut, apareixia sovent als mitjans de comunicació i la seua figura riallera i desimbolta ens és prou familiar. Segurament, emperò, no resulta tan coneguda la seua filososfia, o no s'ha entrat tant en la seua manera d'entendre el pacifisme. Perquè incomoda determinades sensibilitats.
Desmond Tutu va ser el primer bisbe de raça negra d'Àfrica del Sud. Dins l'Església Anglicana, de la qual feia part era ara mateix primat de la Província d'Àfrica Meridional, que engloba un territori més extens que la república sudafricana. Lluitador ferm contra l'apartheid (la divisió social per raó de raça que va imperar a Àfrica del Sud fins que va tombar el règim), companyi i amic de Nelson Mandela, el líder de la lluita contra la segregació dels negres, president del Congrés Nacional Africà i primer president de la Sudàfrica democràtica. La seua lluita incansable pels drets humans li va valer, l'any 1984, la distinció amb el Premi Nobel de la Pau. Entre nosaltres, Tutu també ha rebut algun reconeixement destacat: esmentem, sense anar més lluny, el Premi Internacional Catalunya, amb què la Generalitat del nord va distingir-lo l'any 2014. Un any molt assenyalat, per cert, perquè es feien els tres-cents anys de l'ocupació borbònica. Crec que va ser un simbolisme ben buscat. I gustosament acceptat per Desmond Tutu.
En aquesta columna d'avui voldria fer un parell de consideracions sobre l'ideari del gran pacifista sudafricà. Una que guarda relació amb les lleis i el fet (o no d'obeir-les), i la seua legitimitat. La segona, relacionada amb la primera, es refereix als que es posicionen com a neutrals en determinats conflictes. Comencem per les lleis. La vida de Tutu i les circumstàncies del seu país demostren que de vegades les lleis no estan per complir-les, sinó per revocar-les i canviar-les. Bona part de la vida del pacifista anglicà, la va passar en un context en què la separació entre blancs i negres venia marcada per llei, i en què la llei deia que les persones de raça negra no podien accedir a determinats càrrecs i llocs d'influència. La llei era volgudament i declaradament desigualitària. Per això mateix, perquè conculcava drets humans fonamentals, Tutu sempre va considerar com a il·legítima la legislació que beneïa l'apartheid. En aquest cas, segons el bisbe de Ciutat del Cap, allò que s'imposava no era el compliment de la llei, sinó la seua derogació (per part dels polítics responsables) i el seu incompliment volgut, pensat i èticament assumit (per part dels ciutadans que volien ser lliures). Quan són il·legítimes, l'únic que s'imposa en relació a les lleis és derogar-les i substituir-les per d'altres que siguin legítimes.
En relació als neutrals, Tutu també era ben clar: no es pot ser neutral en situacions d'injustícia. Si un elefant, deia, té posada la pota dalt la coua d'un ratolí, al ratolí no li servirà de gaire la teua neutralitat.
Si dius que ets neutral, el ratolí no considerarà que, efectivament, ho siguis. No ho seràs, de fet. Perquè molt estranyament en cap situació de conflicte obert la neutralitat resulta del tot possible. Per aquest motiu, per exemple, Desmond Tutu no era neutral en el conflicte que enfronta Catalunya i Espanya pel dret a decidir, o siga per l'exercici del dret d'autodeterminació. Per això va signar, juntament amb d'altres Premis Nobel de la Pau un manifest titulat «Deixin votar els catalans», l'any 2014, quan encara faltava temps per al Primer d'Octubre de 2017. Aquell manifest portava, entre moltes d'altres, les signatures de Ahmed Gahli, Jody Williams, Adolfo Pérez Esquivel, Dario Fo o Rigoberta Menchu. Tots aquests personatges, d'abast i coneixement universals, consideraven que aquells que diuen que, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, són neutrals, realment estan posant-se al costat de l'Estat espanyol (i, per tant, contra els catalans que volen exercir el dret d'autodeterminació).
Record que Tutu també va tenir un paper en l'acompanyament del procés de pau al País Basc. I que l'hem pogut trobar en tantes i tantes iniciatives que sempre tenen a veure amb la resolució pacífica (que també vol dir justa, perquè sense justícia no hi ha pau vertadera) dels conflictes, als Balcans o als Grans Llacs, al centre d'Àfrica, o a qualsevol lloc on es necessitàs algú bo, intel·ligent i dialogant que fos capaç de posar les bases perquè els conflictes es poguessin saldar de la millor manera possible.