La setmana passada va morir, per voluntat pròpia, l'antic guarda de seguretat Marin Eugen Subau, conegut popularment com «el pistoler de Tarragona». L'home, que havia estat acomiadat de l'empresa de seguretat on treballava, va disparar contra tres antics companys seus (i els va matar) i, mentre fugia, va passar sense aturar-se un control dels mossos d'esquadra (que ja el buscaven) i es va atrinxerar en una masia abandonada. Avesat a les armes (en tenia unes quantes a ca seua), Subau va disparar contra els policies quan anaren a detenir-lo. Hi va haver un intercanvi de trets, segons la versió dels mossos, i finalment el varen poder reduir. El resultat, per a l'antic vigilant, va ser el d'una lesió irreversible a la medul·la espinal, que li impediria el moviment per a la resta de la seua vida. El pistoler va ser detingut i ingressat a la presó de Terrassa, a les dependències per a presos amb malalties greus.
En veure que no podia recuperar-se i que, per tant, havia quedat sense les condicions «d'una vida que meresqués la pena de ser viscuda», M. E. Subau va sol·licitar l'eutanàsia. Preferia morir abans que continuar prostrat per la resta del que li quedàs en aquesta planeta. Immediatament, els advocats de les víctimes varen interposar les accions necessàries per mirar d'impedir que s'aplicàs l'eutanàsia abans de la celebració del judici. Consideraven que el pistoler havia de ser jutjat abans de l'aplicació de l'eutanàsia, perquè, si això no ocorria, el seu crim quedaria impune.
El cas va plantejar una qüestió que, des d'un punt de vista ètic i filosòfic, entenc que resulta molt interessant: què ha de primar? El dret a la mort assistida, en les circumstàncies en què es trobava l'home, o el dret de la societat a jutjar-lo pels crims que ha comès? Un dels advocats implicats en el que havia de ser futur judici, per tant un dels advocats de les víctimes, va argumentar que l'aplicació de l'eutanàsia abans del judici «debilita l'estat de dret», perquè qualsevol que hagi comès un crim, per horrorós que sigui, pot evitar el judici si demana (i li és concedida) l'eutanàsia. En les seues consideracions parlava d'assassins, de violadors de nens, de terroristes a gran escala, etcètera. En la seua argumentació, com es pot veure, deixava de banda el fet que qui demana l'eutanàsia està disposat a llevar-se completament d'enmig, a anul·lar-se del tot, a esborrar-se de la faç de la terra i que, per tant, no podrà cometre cap altre crim més, siguin quins siguin els que hagi comès anteriorment.
Per enmig hi va haver alguna consideració sobre possibles indemnitzacions (tot i que entenc que el fet que el criminal hagi mort no hi deu guardar cap relació, puix que tanmateix, si li haguessin aplicat l'eutanàsia després del judici, ell tampoc no hauria pagat res). Evidentment, aquesta és una qüestió de la que haurien d'ocupar-se els poders públics, i que, per tant, no guarda una relació exclusiva amb l'individu en qüestió.
També es varen fer consideracions sobre el penediment. Un altre advocat va dir que la qüestió seria molt diferent si el criminal s'hagués penedit del seu crim. Pens que ho podem posar igualment en qüestió. L'aplicació de l'eutanàsia abans o després del judici podia dependre del fet que l'individu s'hagués penedit (o no)? L'argument em recorda el discurs que habitualment s'exerceix des dels més poderosos davant els que no ho són tant. Per exemple, en el judici contra els dirigents catalans que varen auspiciar l'exercici del dret d'autodeterminació a Catalunya ara farà cinc anys, hi va sortir l'argument que no se n'havien penedit, de tot el que havien fet. I per què se n'havien de penedir, si ho duien en programa, si trobaven que era just i necessari? De fet, només s'haurien pogut penedir, honestament, de no haver-ho fet. El cas, ja ho sé, no és comparable, però la justícia ha de ser cega davant qüestions de sentiments i intencions. El vigilant de Tarragona, que mostra certes traces de primitivisme (molt pròpies dels que tenen una col·lecció d'armes a casa), considera que els seus excompanys li varen arruïnar la vida i, per tant, no només els va disparar, sinó que els hauria tornat a disparar mesos després, si n'hagués tengut l'oportunitat. «Feliz navidad, cabrones», els va escriure després d'assassinar-los. Això, ha d'influir en la primacia del dret a l'eutanàsia o el de les víctimes a fer jutjar l'assassí?
El Tribunal Superior de Drets Humans d'Estrasburg ha avalat la primacia del dret al suïcidi assistit. El pistoler de Tarragona ja no podrà fer més mal a ningú. Ell mateix ha decidit llevar-se d'enmig. I això, des del meu punt de vista, no suposa cap màcula per a l'estat de dret. Ben al contrari: el reforça.