Feijóo ha perdut les eleccions generals espanyoles guanyant-los, cosa que no deixa de ser una paradoxa. Això per no parlar dels ganivets que plovien pel carrer Génova la nit electoral, atiats per l'esplendorosa Ayuso, que anava saludant els ganivetaires. Ja abans de les eleccions ho vaig apuntar: hi havia un bon grapat de raons per les quals es veia clar que Feijóo no podria arribar a ser president del govern espanyol.
El primer és que Feijóo és un gallec hispanòfon, i els gallecs hispanòfons poden governar Espanya en un règim dictatorial (vegi's, per exemple, el de Francisco Franco Bahamonde, gallec monolingüe, i no precisament en galaico-portuguès), o poden ser caps d'estat major. D'aquests n'hi ha una còrrua: José Vega Rodríguez, l'almirall Pita da Veiga, Francisco Javier Varela, o l'almirall Antonio Piñeiro, actual cap d'estat major de l'Armada. Observi's que escriuen Rodriguez i no Rodrigues i Piñeiro i no Pinheiro. També és significatiu com el mateix Feijóo pronuncia el seu llinatge, amb una j castellana (que sona kh), i no amb la j galaico-portuguesa (que sona igual que la de Jaume, joc o jonc). Feijóo vol dir ‘mongeta' (d'aquí la ‘feijoada', plat nacional del Brasil), i en gallec existeix el localisme ‘feixón', que significa exactament el mateix. El so kh (j castellana), emperò, és totalment aliè a la llengua gallega.
També es pot ser gallec hispanòfon (i hispanòfil) i ser cap de la conferència episcopal espanyola, per exemple. L'Església catòlica tampoc no funciona precisament com una assemblea democràtica (tot i que església vulgui dir, exactament, assemblea). Ni que fossin la CUP! Per això, un personatge tan peculiar com Antonio Rouco Varela va poder ser cap de l'esmentada conferència. (I no parlam de bàsquet; ja ens entenem).
Alberto Núñez Feijóo va néixer en un poblet gallegoparlant, gairebé al cent per cent. Malgrat que pertot arreu consta que és d'Ourense, realment va passar la seua infància en un poblet que es diu A Peiroixa (a la província esmentada). Quan va despuntar la seua pubertat, va ser enviat a Lleó, a un internat, on, per cent, ni l'asturlleonès (llengua històrica de Lleó) ni el gallec (llengua parlada, si més no, a la comarca lleones d'O Bierço) no hi eren presents. I, mes endavant, va anar a parar a Madrid, on ha fet part de la seua vida professional. Segons l'assagista Suso de Toro, un dels referents intel·lectuals de la Galícia del segle XXI, Feijóo parla un gallec penós, «d'institut» (i encara!), perquè realment s'ha format en espanyol, pensa en espanyol i només sap funcionar normalment en la llengua de Castella (que alguns, erròniament, anomenen Espanya).
Avui dia, a la tercera dècada del segle XXI, ningú no pot pretendre governar amb un mínim encert l'actual Regne d'Espanya sense escometre una reforma a fons de la «qüestió territorial», atenent a la pluralitat nacional (lingüistica i cultural), a la realitat social que la política mai no reflecteix. Per això, ni els gallecs hispanòfons, ni els castellans monolingües, ni cap altra casta de descastats no pot pretendre governar Espanya i no fracassar en l'intent. Avui, governar l'Estat espanyol passa per reformar-ne profundament les institucions, acceptant realment les «nacionalitats», consagrades per la sagrada Constitució espanyola (»sagrada»sobretot per a aquells que la utilitzen com a ariet contra la Constitució mateixa).
Per això seria una gran notícia que el futur president del Congrés dels Diputats fos algú del PNB, especialment si aquest algú era una persona capaç de parlar eusquera amb la mateixa fluïdesa amb què parla el castellà. De fet, conec si més no un candidat que està ben capacitat per a això. I alguna candidata. Seria una bona mostra d'intel·ligència que algú no monolingüe espanyol presidís la cambra de representants on es prenen més decisions al Regne d'Espanya. Podria servir per infondre una mica de confiança i ajudar a portar a bon port les negociacions per a la formació d'un nou govern.
El PP ja haurà amortitzat el gallec, i el llop vestit de caputxeta tendrà el camí més desbrossat.