El que molta gent d'Eivissa es temia s'ha acabat consumant: l'Autoritat Portuària de Balears ha concedit la concessió del que fins ara ha estat el Club Nàutic d'Eivissa a la societat Puertos y Litorales
Sostenibles S.L., de la gestió de la qual se n'encarrega, en lloc destacat, un senyor anomenat Alberto Pedraza, amb referències que, consultant l'hemeroteca, tothom pot tenir a l'abast. Una vegada consumat, em venen al cap dues preguntes: la primera, i més elemental, és com ha estat possible que això ocorregués?, i la segona, necessàriament més proactiva, és com es podria revertir?
Mirarem d'analitzar ambdós aspectes, perquè pens que són importants, no només per a la qüestió del
Club Nàutic d'Eivissa, sinó per al conjunt dels afers que afecten la nos tra illa. I que haurem de tenir molt en compte de cara al futur. La resposta a la primera qüestió - com ha estat possible?- resulta bastant elemental: qui decideix sobre les concessions és Autoritat Portuària de les Illes Balears, i els equilibris dins aquest organisme resulten, si més no, discutibles. Em grinyola molt que, havent-hi votat en contra el representant del Consell d'Eivissa, en Mariano Juan, la cosa es pugui aprovar. El Consell d'Eivissa representa els eivissencs en bloc i, per tant, que APB pugui prendre una decisió en contra del que digui el seu representant resulta, si més no, altament discutible. (Fixin-se que estic fent una esmena a la totalitat a com es prenen les decisions, independentment de qui en sigui el beneficiari).
La resposta a la segona qüestió - com es pot revertir?- guarda relació directa amb les consideracions del paràgraf anterior. Ha de canviar la manera de prendre les decisions per part d'Autoritat Portuària de les Illes Balears. Dins aquest organisme, els consells insulars hi han de tenir més pes, d'acord amb la representació democràtica que ostenen. Des del meu punt de vista, fins i tot, el Consell d'Eivissa hauria de tenir capacitat de vetar decisions, encara que tota la resta de representants les votassin. No debades, com he apuntat més amunt, representa el conjunt de la població de l'illa d'Eivissa.
Amb un sistema de prendre decisions més democràtic, per tant, la concessió no hauria anat a parar a Puertos y Literales Sostenibles S.L., societat que, d'altra banda, té un rètol, per començar, poc tranquil·litzador. Record una frase que em va impactar, encara que va ser pronunciada ja fa més de quaranta anys, per boca de F. Alay, diputat al Congrés de la legislatura constituent de la democràcia: quan hi ha quelcom de reivindicatiu en un rètol (o en una declaració) sempre sospit que pretén exactament el contrari d'allò que predica. A mi m'ha passat exactament això quan he llegit el terme
«sostenibles». Si s'han de reivindicar com a «sostenibles», a mi, particularment, se m'encén, potser per deformació professional, perquè he llegit George Orwell en profunditat i perquè vaig promoure la traducció de «The pinciples ofs Newspeak» (Els principis de la Novoparla), un llum vermell. Serà més «sostenible» l'accés dels propietaris de petits llaüts als amarraments al port d'Eivissa, o els resultarà més dificultós? Eivissa serà una ciutat més oberta a la mar, o la mar (ens) quedarà més tancada? Es democratitzarà, per dir-ho així, la presència dels eivissencs al port, o en seran literalment expulsats?
Entenc, per tant, que fan falta canvis estructurals perquè no es puguin produir desficacis com la concessió a Puertos y Litorales Sostenibles S.L per part de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears. I aquests canvis s'han de basar, fonamentalment, en el respecte per les institucions eivissenques i per les decicions democràtiques. I, una mica més enllà però en el mateix sentit, per la voluntat majoritària de la
gent d'Eivissa.