Doctora Estella Matutes, filla predilecta

He parlat amb diverses persones, aquests darrers dies, sobre la doctora Estella Matutes, arran d’haver estat filla predilecta de la ciutat d’Eivissa. La seua presència canvia una mica la galeria de personatges destacats de Vila, especialment per la seua condició femenina, però també per la seua condició de científica. La majoria dels personatges que fins ara han ostentat aquest honor pertanyien al ram de la Creu o al de l’Espasa. Tímidament, també se n’hi cola algun de la ploma, com l’admirat Marià Villangómez, i algun arqueòleg, però constitueixen les excepcions. Que, finalment, la Ciència també hi tati el cap podem entendre que constitueix un avanç més que evident per a la societat. Perquè la societet també es reconeix, com un mirall, en aquelles persones a qui expressa el seu reconeixement.

L’amiga Dolors Colomer, col·lega seua a l’Hospital Clínic de Barcelona, parla amb entusiasme de la brega que va haver de mantenir n’Estella Matutes per fer-se camí dins el camp de la medicina, un camp que, en el moment en què ella hi va accedir, era copat completament per hòmens i en el qual la presència femenina era vista com una anormalitat, quan no com una nosa.

Pensem que, al Regne d’Espanya, la primera doctora fou Dolors Aleu, que va llegir la seua tesi l’any 1882). El mateix any, també es va doctorar Martina Castells, però mai no va arribar a exercir, per mor de la seua mort prematura. I la primera que havia acabat els estudis, però que no es va arribar a doctorar, va ser M. Elena Maseras (1878), que, incapaç d’obrir forat en aquell món estrictament masculí, va acabar dedicant-se a l’ensenyament. Totes tres eren barcelonines.

La doctora Colomer remarca que, malgrat que la doctora Matutes va ser l’alumna més destacada de la seua promoció, no va poder dur a terme la seua tasca investigadora a l’Hospital Clínic de Barcelona, a causa dels prejudicis masclistes que, quan es va doctorar, encara impregnaven la professió mèdica a la nostra part del món. No sabem si tot plegat, encara, va ser una sort, perquè Estella Matutes es va obrir camí, moguda pel seu afany investigador, a la ciutat de Londres, on va desenvolupar la seua tasca professional durant la major part de la seua vida.

Avui Estella Matutes Juan és una autoritat a nivell mundial en tot allò que fa referència al tractament del càncer limfàtic. Hematòloga de primera línia, amb més de cinc-cents articles científics publicats, té patentat l’Score Matutes, un sistema de detecció de la leucèmia limfocítica, usat arreu del món. Retornada de Londres a Barcelona, continua vinculada a l’Hospital Clínic com a investigadora, perseverant en allò que ha portat a terme al llarg de tota la seua vida. Curiosament, en princpi se sentia més atreta per la Psiquiatria, però, segons comenta ella mateixa, després de llegir Freud (el va trobar més un literat que no un científic, com solia preconitzar el matemàtic Nadal Batle?), va decantar-se per la investigació en Hematologia i, més concretament, per investigar tractaments per al càncer. I, certament, la seua recerca en aquest camp ha donat fruits ben destacables.

Estella Matutes, idò, coneix bé com es treballa i com s’investiga a Catalunya i a Anglaterra. I pot comparar la situació a ambdues bandes. De les seues reflexions, potser en sortirà més llum sobre com és possible que estiguem permetent que una part important de la nostra joventut més desperta i dinàmica acabi expatriada. Quant a les possibilitats a l’hora d’investigar, la doctora Matutes compara el Regne Unit amb el Regne d’Espanya, i diu, textualment: «Allò de bo que té Londres pel que fa a la investigació científica és que hi ha molts mecenes que, de manera altruista, fan donacions per a la investigació. A Espanya el mecenatge no és tan comú com a Anglaterra. L’Estat britànic invertia el que podia, però, com deia, hi havia entitats particulars que hi ajudaven» (Periódico de Ibiza y Formentera, 6/09/2025).

Idò això! Esperant, en una illa amb empressaris boiants i amb tants possibles, que en prengui nota qui n’hagi de prendre.