Crec que tothom convindrà que un dels pilars fonamentals per a qualsevol sistema democràtic és la llibertat d’expressió. Sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia. En el procés d’accés a la Unió Europea, per exemple, un dels estàndards que s’ha valorat, en els estats que volien accedir-hi, ha sét la qualitat de la seua llibertat d’expressió: que no hi hagués periodistes a la presó per algun article que havien escrit, que no es concentrassin els mitjans en un parell d’empreses totes del mateix signe polític, que tothom tengués accés a mitjans per dir-hi la seua... Record, per exemple, que el procés d’accés a la Unió Europea va sacsejar completament l’ecosistema de mitjans de comunicació a Bulgària, o que a Romania s’hagueren d’empassar rodes de premsa amb nacionalistes transilvans (que, just abans de l’accés, haurien anat de pet a la presó per dir allò que l’any 2005 o 2006 ja deien sense por davant els micròfons). També record, a Kolosvar, capital de Transilvània, com els periodistes que cobrien una roda de premsa de la Lliga Transilvània-Banat treien escumera per la boca i discutien les seues opinions a l’amic Sabin Gherman com si fossin enviats directes de la Securitate.
Escric aquestes consideracions sobre la llibertat d’expressió pensant en el boicot que fa uns dies es va fer a un jovenot que es fa dir periodista (encara que no compta amb cap títol per certificar-ho), conegut com Vito Quiles, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest Charlie Kirk de pa sucat amb oli fa una roda per tot un seguit d’universitats peninsulars per dur-hi la bona nova de l’extrema dreta espanyola (no se sap si més extrema, més dreta o més espanyola, però tot va en un paquet, en aquest cas). Se suposa que hauria de demanar permís per als seus actes, però no ho fa. No passa res. Això ja ens duu a una primera qüestió interessant: cal comptar amb el permís per poder fer una prèdica davant una colla d’estudiants? La intuïció liberal em diu, sense gaires embuts, que no. Teòricament, la cosa hauria d’anar com a Hyde Park, i qualsevol predicador amb ganes de dir-hi la seua ho hauria de poder fer sense interferències. (Segurament en Charlie Kirk no n’havia de demanar, per predicar a les universitats americanes; aquí, emperò, som més napoleònics).
Vito Quiles no va poder fer la seua xerrada amb el format que hauria volgut, i al final la va fer, a la Facultat de Veterinària, i en petit comitè. Jo crec que el comitè hauria sét igual de petit si l’hagués pogut fer amb tots els ets i uts, però això resulta completament indemostrable. Amb el boicot l’únic que es va fer és optar per la sortida que el suposat periodista volia aconseguir: que es parlàs més de la manca de llibertat d’expressió i de persecució de les seues idees que no de les seues idees com a tals. Per enlloc no vaig veure cap tipus de discussió sobre arguments que no tenguessin a veure, directament, amb la llibertat d’expressió.
Pens, per tant, que tenia tot el dret a expressar-se, l’indocumentat en qüestió, i que era un greu error (tant ètic com estratègic) posar-li pals a les rodes en aquest sentit. Com deia el gran Winston Churchill, no estic d’acord en res de tot això que diu, però donaria la meua vida perquè sempre pugui dir-ho lliurement. Punt i acab.
Ara bé, el mateix individu sembla que fa de periodista parlamentari, i que, amb les seues actituds, ha aconseguit unir tota la resta de periodistes contra ell (des dels representants de l’ABC o La Razón fins als de l’Ara o l’Avui), que no és cosa fàcil. L’home té tendència a insultar aquells a qui fa preguntes, a trepitjar la veu dels que estan parlant, a agafar la paraula i amollar-la quan li passa per l’arc de triomf, etc. Destrossa, per tant, tot allò que cal tenir en compte i respectar quan s’és en una roda de premsa. Aquesta actitud, per descomptat, no té res a veure amb la llibertat d’expressió. Si qui respon una pregunta no pot acabar el seu argument, s’està coartant la seua llibertat de dir el que trobi. Si hom trepitja la pregunta d’un company, està conculcant la seua llibertat de preguntar. I si hom, amb les seues maneres, destrossa una roda de premsa, la llibertat d’expressió surt volant i no hi deixa de comparèixer.
He llegit que l’home és d’Elx, però que ha estudiat a Madrid. No tenc cap dubte que els amics d’El Tempir i tanta altra bona gent il·licitana deuen ser sempre a la diana d’aquest personatge. Com no tenc cap dubte de la seua castellanitat lingüística invariable i immodificable.
NaïfY hasta a Voltaire...