El reconeixement de l’Estat de Somalilàndia per part d’Israel en plenes vacances de Nadal ha aixecat una polseguerada política d’abast internacional. Independent de facto des de l’any 1991, Somaliland no gaudeix de reconeixement internacional com a estat. S’hi oposen fortament tant la Unió Africana com la Lliga Àrab, malgrat que aquest estat contrasta fortament amb aquell del qual es va separar, Somàlia. Mentre Somàlia continua sent un estat fallit de manual, amb diverses faccions disputant-se cada part del seu territori, amb pirates actuant a la mar i amb una estructura estatal incapaç de controlar ni de regular res, Somalilàndia ha esdevingut un país més o manco governable.
Els experts busquen explicacions, i alguns les atribueixen al fet que l’actual Somalilàndia va constituir un protectorat britànic mentre que Somàlia va ser un protectorat italià. Mentre els italians varen intentar construir un protectorat de bell nou, de faiçó europea, tot eliminant les formes tradicionals de govern de les tribus que l’integraven, la Gran Bretanya va optar, com a tants d’altres llocs, per un domini aliat, d’alguna manera, amb els clans locals. Així, la part italiana ha esdevingut pràcticament ingovernable, per uns canvis massa poderosos i mal digerits, mentre que allò que era protectorat britànic ha pogut enllaçar amb la seua pròpia història i construir una democràcia més o menys homologable.
Així, a dia d’avui, Somalilàndia gaudeix d’una estabilitat i d’un desenvolupament molt més remarcables que no allò que trobam a Somàlia. De fet, la inseguretat i la inestabilitat del conjunt de Somàlia va ser una de les raons fonamentals perquè els somalis del nord decidissin d’independitzar-se’n i constituir la república de Somalilàndia. Aquest estat té entre cinc i sis milions d’habitants. La seua capital, Hargeisa, resulta infinitament més segura, estable i ordenada que Mogadisciu. Té un president, Abdirrahman Mohamed Abdullahi, elegit democràticament, segons reconeixen la majoria dels analistes que aquests dies, profusament, han parlat sobre aquell país. Encunyen i tenen moneda oficial pròpia des de fa més de tres dècades, unes fronteres més o manco estabilitzades, un ordre públic prou controlat, etc. I tot plegat ha fet que el principal port de Somalilàndia, Berbera, siga una de les zones d’operacions preferides de la Banya d’Àfrica (davant la inseguretat absoluta de tota la resta). Sembla que a Berbera hi ha fortes inversions procedents de Qatar i d’altres àrees que s’han enriquit amb el fuel dels petrodòlars.
El govern d’Israel emmarca el reconeixement de Somalilàndia dins l’esperit que hauria de guiar els Acords d’Abraham, per a una pau sòlida, justa i duradora a l’Orient Mitjà i a les àrees que hi limiten.
Ara caldrà veure quina serà la reacció de les principals potència mundials i del món musulmà al voltant de la independència d’aquest país, de majoria musulmana sunnita.
Com que reconèixer cap estat nou està molt mal vist entre els jacobins dels estats ja consolidats, de seguida han sorgit reaccions negatives pertot arreu. Supòs que qui reconegui el nou estat sigui Israel ha ajudat encara més a fer-les potents i més o manco generalitzades. (Crec que podem apuntar, entre parèntesis, que qualsevol altre estat hauria pogut reconèixer Somalilàndia abans que no Israel, però el fet és que, en trenta-quatre anys, no ho ha fet ningú. El fet em recorda les queixes que les minories kurda, jazidita, copta, drusa, maronita, i tots els que m’estic deixant es reunissin a Tel Aviv; ningú més no els havia ofert un espai per trobar-se. Tanc parèntesis).
Per desacreditar el fet, per aquí s’ha fet córrer que es farà servir Somalilàndia per deportar-hi palestins de Gaza. Quan he vist la notícia, donada per bona per gairebé tothom, de seguida he anat a buscar les fonts. Qui ho ha dit, això? Qui ha proclamat que l’únic interès d’Israel -o un d’ells- a l’hora de reconèixer Somalilàndia és el de portar cap allà palestins molestos de la franja de Gaza? Idò bé: la font és Hamàs. A partir d’aquí la notícia tendrà el crèdit que cadascú li doni a aquesta organització armada.
De la part catalana, dels nostres països, només he trobat una organització que hagi tengut contactes, abans d’aquest Nadal, amb Somalilàndia: l’Assemblea Nacional Catalana, a través d’Elisenda Paluzie. I, més recentment, el Consell de la República, a través del president a l’exili Carles Puigdemont. A veure si ens espavilam una mica!