Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

La barrera burocràtica

| Ibiza |

No n'he fet cap estudi detallat, però diuen que Estònia és el país de la Unió Europea amb menys burocràcia. Una vegada, fa ja molts mesos, se'm va ocórrer posar de manifest que, segons la legislació estoniana, quan un organisme t'ha demanat un document una vegada, no te'l pot tornar a demanar mai més. Quan vaig publicar aquest paper, un amable lector em va fer sebre que, al Regne d'Espanya, aquesta disposició normativa legal també existeix. Imaginem, només d'aplicar això, la burocràcia que ens estalviaríem!

També agafant Estònia com a referent, per donar-s'hi d'alta com a autònom no es necessiten tràmits de més de vint-i-quatre hores. I només s'ha de fer un paper que no arriba a un foli de contingut. I la resposta sol ser immediata: un dia com a màxim. Comparem-ho amb el que passa entre nosaltres. El mateix podem dir d'establir una empresa. Muntar una empresa, a Tallin o a qualsevol altre lloc de la república bàltica, és cosa de pocs dies i de molt pocs papers. I qualsevol persona amb estudis primaris se'n pot sortir per omplir-los sense cap tipus d'ajuda.

Aquests dies passats m'he fixat en les reivindicacions dels pagesos quan han protestat contra el tractat entre la Unió Europea i Mercosur. La gent del camp ha aprofitat l'ocasió per queixar-se amargament de la burocràcia. La burocràcia constitueix una barrera fonamental a l'hora de tractar la qüestió de les subvencions al camp. Teòricament, la UE té subvencions, que canalitza a través de l'Estat i de les comunitats autònomes, per a les explotacions agrícoles. Però moltes vegades és com si no existissin, perquè accedir-hi implica una quantitat de burocràcia tan ingent que pràcticament se n'ha de fer un màster per poder-se'n sortir. I encara que hi valgui!

Encara més recentment, s'ha fet públic l'informe FOESSA d'enguany, del qual Càritas se n'ha fet un ampli ressò. L'informe diu, entre d'altres coses, que de la gent que necessita ajuda a la dependència només un 23.5% en té. Més de tres quartes parts de les persones que en necessiten, idò, no en tenen. I per què no en tenen? L'informe parla de tres factors, de menys important a més: d'una banda, hi ha la desconfiança de bona part de la gent en les institucions públiques. Són vistes per les persones dependents més com a fiscalitzadores que no com al suport que els resulta necessari. En segon lloc, es parla de les dificultats per empadronar-se. Sense l'empadronament, ningú no pot accedir normalment a serveis bàsics com ara la sanitat o l'educació. I, en tercer lloc, s'apunta la burocràcia. D'aquest més d'un setanta-cinc per cent de persones que hi tendrien dret i no es beneficien del suport a la dependència, la majoria en són fora per mor de les dificultats burocràtiques per accedir-hi.

En un autèntic estat del benestar, algú que necessita la renda bàsica o suport a la dependència hi hauria de tenir accés sense haver de complimentar cap paper. Hauria de ser l'administració la que s'encarregàs de tots els tràmits burocràtics. I, si a Estònia això es fa en un dia o dos, aquí no s'hauria de fer, mai de la vida, en més d'una setmana. Per dir un temps raonable. Llarg, per als estonians.

En la cultura política napoleònica (ço és, la predominant a Espanya, des de fa devers dos segles), els funcionaris es diuen així perquè se suposa que fan funcionar la cosa pública. Però, al món anglosaxó o als països nòrdics, el treballadors públics són servidors públics. Que el lexema inclogui el terme «servidor» resulta molt important. En anglès es diu que algú «serveix» com a ministre, o com a batle, o com a jutge. No és igual presentar-ho així, com referir-se als determinats càrrecs com a «autoritats». Servidor i autoritat sovent no casen gaire, i encara menys dins l'òrbita llatina.

Necessitam servidors públics -servidors- que limitin al màxim la burocràcia -que la facin en compte dels soferts ciutadans, sempre que faci falta- i que siguin diligents a l'hora de resoldre els assumptes. I, sobretot, que s'aferrin a les lleis ja promulgades que treballen en aquesta direcció: per exemple, que no ens vagin demanant, des de les institucions públiques, documents que ja ens han demanat alguna vegada.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto