La derogació de la Llei de la Memòria Històrica i Democràtica, que fou aprovada pel Parlament de les Illes Balears amb el suport de PP i Vox, constitueix una molt mala notícia, per diversos motius que intentarem desgranar tot seguit.
El primer, i segurament no el més detectable per a bona part de la població, és que ens fa avinent com és de viva la persistència del franquisme sociològic. El fenomen resulta totalment estrany a qualsevol altre país de la nostra part del món que hagi passat per una dictadura i avui siga una democràcia. Arreu allò que s'ha intentat fer, amb més o menys èxit, ha estat esborrar els elements que havien caracteritzat la dictadura precedent. En alguns casos, fins i tot penalitzant durament l'exaltació dels valors promoguts pels dictadors.
Entre nosaltres, emperò, el moll de l'os de la ideologia de la dictadura franquista continua viu -i fins i tot diria que en ascens entre les generacions més jóvens-. L'element fonamental del franquisme, allò que li va fornir la base ideològica, el ciment que mantenia el règim sòlidament establert va ser el nacionalisme espanyol. Si hi hagués hagut una autèntica voluntat de reforma i la transició s'hagués dut a terme a partir de la sinceritat dels acords entre les parts, hom hauria lluitat, des de tot l'espectre polític, per eliminar el vell nacionalisme espanyol, unitarista, castellanista i africanista, absolutament allunyat dels valors democràtics més elementals. Però, a hores d'ara, ens trobam amb el fet crec que prou clar que el nacionalisme espanyol no només no ha estat combatut, sinó que ha estat promogut, i avui es troba a l'alça. Sense el ciment nacionalista que intenta compactar tot el Regne d'Espanya com si fos una gran Castella (o un gran Madrid, ara que Castella pràcticament ha desaparegut), no s'entendria la derogació de la llei a què feim referència.
El segon element fortament preocupant és el seguidisme que, segons estam veient contínuament, el Partit Popular fa de Vox. Seria interessant que la direcció del PP observàs què està passant als llocs d'Europa on la dreta ha fet la gara-gara a l'extrema dreta. I què ha passat en d'altres etapes històriques en què les dretes han mantengut aquesta mateixa actitud. Allò que sol passar, en aquests casos, és que l'extrem es menja la posició més centrada. I que, o bé l'extrema dreta supera la dreta, o, directament, la dreta també es fa extrema i tot queda diluït en un marasme profundament extremista. Avui, al PP no li convé gens ni mica deixar-se arrossegar per la dinàmica de Vox. A curt termini, perquè li impedirà tornar a governar Espanya. I a mitjà i a llarg termini perquè Vox li acabarà fent el sorpasso i aleshores hi haurà un problema de dimensions considerablement més grans.
Els arguments del PP per fer seguidisme de Vox en la qüestió de la Llei de la Memòria Històrica i Democràtica són d'una puerilitat i d'una feblesa espaterrants (a més de ser mentida). Per exemple, hom remarca que la llei només té en compte una part de les víctimes de la guerra civil. Ho diuen i ho repeteixen, però enlloc no expliquen en quina part de la llei es fa distinció entre les víctimes d'un bàndol i de l'altre. El que ocorre, ai las!, és que les víctimes dels «rojos» sempre han estat reconegudes i, en canvi, les dels «nacionals» han passat per la denostació, l'ostracisme i l'escarni fins pràcticament els nostres dies.
Davant la pressura de Vox al Parlament de les Illes Balears, el Partit Popular tenia una oportunitat d'or -no se n'hi tornarà a presentar cap de semblant en tot el que queda de legislatura, potser- per desmarcar-se dels extremistes, de l'extrema dreta i de l'extrema Espanya, i apostar, si així ho decidien, pel «patriotisme constitucional». Però no, sembla que per al PP és més important fer seguidisme de Vox que no defensar la Constitució. I, en comptes, de defensar una llei que ells mateixos varen aprovar, han decidit liquidar-la.
No ens ha de sorprendre, emperò, aquesta actitud, si tenim en compte que, a nivell d'estat, el PP està maldant per coses com ara carregar-se la clàusula constitucional que permet que Navarra s'incorpori al País Basc si un dia ho decideixen els seus ciutadans, o el manteniment del topònim «Eivissa» (intenten substituir-lo per «Ibiza», aprofitant que s'està discutint la possibilitat que Formentera compti amb un senador, quan ells mateixos es queixaven que les esquerres tenguessin la més mínima intenció de posar res més en la llei sobre el senador!). Tant l'una com l'altra són propostes regressives en temes en què el PP no havia entrat en dècades. Que cadascú en faci la lectura que trobi més convenient.