Demà el Correllengua Agermanat passa per Eivissa. Avui desembarca, procedent de Dénia, a Formentera. El Correllengua és una iniciativa en defensa de la llengua catalana, que s'havia celebrat de manera fragmentària a territori diversos de parla catalana (entre ells les Illes Balears), però que mai no s'havia celebrat de punta a punta de la Catalanofonia.
La iniciativa, si no vaig errat, va sortir de Joves de Mallorca per la Llengua. Es tracta, idò, d'una iniciativa mallorquina que ha coordinat, a nivell de tot el territori dels països de llengua catalana el jove Pau Emili Muñoz Canyelles. A Eivissa l'han coordinada des de la Plataforma per la Llengua, Joves per Eivissa, amb la participació de l'Institut d'Estudis Eivissencs. A Formentera, la cosa ha anat a càrrec de l'Obra Cultural Balear de Formentera, que l'any que ve farà cinquanta anys.
El Correllengua Agermanat va sortir d'un lloc absolutament emblemàtic: Prada de Conflent. Al peu del Canigó, la vila de Prada, d'alguna manera, simbolitza els orígens de la nació catalana. Al costat hi ha els monestirs de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà (fundats per l'abat Oliba, els primers monestirs en territori català, als quals seguirien Ripoll i Montserrat). A pocs un tret de bassetja hi ha les runes del castell d'Arrià, erigit per Guifrè el Pilós, pare de la pàtria, el que va independitzar els comtats catalans de la monarquia franca. Però, sobretot, Prada és el lloc on va morir Pompeu Fabra, el normalitzador, en termes normatius, del català modern, personatge absolutament cabdal per a la recuperació de la llengua catalana com a llengua apta per a tots els usos i activitats, i per a tots els àmbits del coneixement i de l'art. Fabra s'exilià a Catalunya, no va sortir de la nació, però no podia anar a ca seua, perquè estava sota el règim franquista. Per tant, era a Catalunya, però també era a França. Aquí ha començat el Correllengua Agermanat.
Després de les etapes nordcatalanes, el Correllengua Agermanat ha discorregut pel sud, amb alguna etapa realment espectacular. Crec que quedaran a les retines de tots els interessats en aquests esdeveniments les imatges de la cursa d'una colla de jóvens, a la comarca del Ripollès, sota una intensa pedregada. Simbolitzaven, millor qui ningú, la voluntat del nostre jovent de mantenir la llengua, de mantenir la cultura, de mantenir, al cap i a la fi, allò que, col·lectivament, ens fa nosaltres.
Com resulta del tot evident, de les etapes del Principat, s'ha de destacar la que va dicórrer per la capital, Barcelona, amb la participació de milers de persones, i amb un impacte prou important, a les portes de Sant Jordi, l'autèntica Diada Nacional dels Països Catalans, el gran dia del nostre patriotisme cívic i cultural.
També va ser emocionant el creuament de la Sénia, que marca la línia entre Catalunya i el País Valencià. Gent del nord i del sud portaren conjuntament la flama entre les Terres de l'Ebre i Vinaròs i Castelló. Trencaren, de manera simbòlica però també real, la suposada frontera que fa temps que els poders claveguerils intenten bastir entre Catalunya i el País Valencià, una frontera que entenc completament contra natura, només atiada per la mala fe, la incultura i la voluntat d'anorrear-nos.
I el dia 25 d'abril, una data absolutament assenyalada, la Flama del Correllengua Agermanat va arribar a la capital de l'antic Regne de València. Pens que, en aquest paper, he de destacar especialment la participació valenciana en el Correllengua. El moment àlgid, després que milers de persones correguessin amb la flama per la comarca de l'Horta, es va produir quan l'esmentada flama va arribar a la concentració on actuaren diversos grups musicals. La xifra, donada per instàncies oficials, ja ho diu tot: hi havia quinze mil persones.
Ara queden les etapes corresponents a les Illes Balears, on la flama anirà de sud -ja hem dit que procedent de Dénia- cap a nord, i, finalment, navegarà cap a Sardenya, on culminarà l'esdeveniment a la ciutat de l'Alguer, el límit oriental de la Catalanofonia.
De tot el Correllengua Agermanat pens que podem destacar diverses coses: la presència molt majoritària (i l'organització) per part de gent jove, les activitats arreu dels Països Catalans, i la difusió de la consciència que allò que fonamentalment, bàsicament, fundacionalment, ens caracteritza és el fet de compartir una mateixa llengua: el català.