L’aprovació de la modificació de la Llei de Ports de les Illes Balears aquesta setmana en el Parlament, a iniciativa del Partit Popular, no és només una reforma administrativa ni un canvi tècnic dins el marc jurídic portuari. És, sobretot, una decisió política que reconeix una realitat social profundament arrelada a les nostres illes: els clubs nàutics formen part de la identitat de Balears, del nostre caràcter mediterrani i de la manera que tenim d’entendre la mar com un espai compartit, accessible i vinculat a la vida dels pobles.
Durant dècades, els clubs nàutics han estat molt més que simples instal·lacions portuàries. Han estat punts de trobada, espais de convivència, escoles de valors i motors de cohesió social. Generacions senceres de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers han crescut entre pantalans, regates i cursos de vela. Per a molts infants, el primer contacte amb la mar ha arribat gràcies a l’activitat social i esportiva dels clubs nàutics.
Aquesta és precisament la gran diferència que defineix el model balear de club nàutic: són entitats sense ànim de lucre, nascudes de la societat civil i al servei dels ciutadans. No responen a interessos especulatius ni a models elitistes. Responen a una filosofia comunitària i mediterrània basada en la participació, l’esport, la cultura marinera i l’arrelament local. Els clubs nàutics són dels seus socis, sí, però també són dels pobles i dels seus veïnats.
La seva projecció esportiva és igualment inqüestionable. Les Illes Balears són referent internacional en esports nàutics gràcies, en bona part, a la feina constant i silenciosa que fan aquestes entitats. Dels clubs nàutics han sortit campions, esportistes olímpics i joves que han après la disciplina, l’esforç i el respecte per la mar. Però fins i tot més important que els èxits esportius és la seva capacitat de democratitzar l’accés als esports nàutics, fent possible que moltes famílies puguin acostar els seus fills a activitats que formen part de la nostra tradició marítima.
Per això era necessari actuar. Balears era una de les poques comunitats autònomes que encara no havia adaptat la seva normativa a la legislació estatal vigent. Aquesta situació generava inseguretat i dificultava la planificació i les inversions dels clubs. La reforma aprovada posa fi a aquesta anomalia i ho fa escoltant el sector i atenent una reivindicació històrica.
L’ampliació dels terminis concessionals, de 35 a 50 anys, representa una passa decisiva per donar estabilitat i futur als clubs nàutics. Permetrà planificar inversions, modernitzar instal·lacions, reforçar la sostenibilitat i continuar impulsant l’activitat esportiva i social. No es tracta només d’un benefici per a les entitats; és, sobretot, un benefici per als milers de socis, famílies i usuaris que formen part del dia a dia dels clubs.
Des del Partit Popular ho hem tengut clar des del primer moment. Quan una demanda és justa, respon a l’interès general i ajuda a protegir un model social propi de les Illes Balears, no hi ha dubtes possibles. Aquesta modificació legislativa és una aposta pel futur, però també per la defensa d’una manera de viure i entendre la mar que ens identifica com a societat mediterrània.
Protegir els clubs nàutics és protegir una part essencial de la nostra identitat col·lectiva. Perquè els clubs nàutics no són només ports. Són memòria, esport, convivènc.