En Pep Colomar Serra va néixer l’any 1936 a Ca n’Alcalà, a la parròquia de Sant Mateu d’Albarca. Des de 1965 fins a la seva jubilació va ser el representant de la marca de cotxes Seat a l’illa d’Eivissa, però la seva primera idea era ser militar. Per aquesta raó, ingressà en l’Academia de Especialistas de l’Exèrcit de l’Aire, a Madrid. «Ara les coses semblen senzilles però si un tenia aspiracions i no tenia mitjans, havies de sortir fora», explica.
A Madrid, hi trobà un amic de Santa Eulària amb qui sovint sortien a passejar per la capital i a veure partits de futbol del Reial Madrid. Una vegada acabada la formació militar, en Pep no va veure el seu futur massa clar i a través d’un comandant que tenia relació amb la Fiat va aconseguir entrar en el món de l’automoció.
Colomar assegura que ell va ser «un dels padrins» que va fer que el model més exitós de Seat s’anomenés Ibiza. L’any 1980, en la presentació a Lanzarote del Seat 127 Fura, Colomar va proposar a l’aleshores president de la companyia, Juan Miguel Antoñanzas, que els models de Seat duguessin nom i llinatges de ciutats. El fet que Colomar entrés a formar part d’una comissió nacional de la companyia i que els sogres del director general de Seat, Juan José Díaz Ruiz, tinguessin xalets a la majors de les Pitiüses, també va ajudar a què el 1984 es llancés al mercal el Seat Ibiza. «El 30 de juny es va fer una presentació a Eivissa. Es va noliejar un avió amb centenars de periodistes i organitzàrem un circuit que va passar per tots els municipis de l’illa. Al Port de Sant Miquel, al restaurant Es Savinar, se’ls va organitzar un dinar i una desfilada de moda Adlid. Els periodistes estaven més pendents de les models que no del cotxes», explica en Colomar.
El llançament internacional del Seat Ibiza va tenir lloc l’octubre d’aquell mateix any al Saló de l’Automòbil de París. Es varen contractar ballarins de la discoteca KU i deu models vestides amb roba Adlib per a l’ocasió. En Pep Colomar va rebre les felicitacions dels seus superiors. «Vàrem muntar un bon xou», assenyala amb un somriure.
En Pep ha estat tota la vida un autèntic culremena. Va ser president de la Pimeef (1987-1991), tinent d’alcalde de la ciutat d’Eivissa (1973-1977), president de la Creu Roja (1997-2002), directiu de la Societat Esportiva Eivissa, de Foment de Turisme i del Club Nàutic d’Eivissa, així com conseller de la Caixa d’Estalvis i Pensions (La Caixa) durant 30 anys, entre d’altres càrrecs.
Tot i això, ha tengut temps de fer la volta al món en dos ocasions i fer 55 viatges en creuer, el que li ha permès conèixer quasi 90 països i viure centenars d’anècdotes. Com aquella vegada que en un vol entre Tailàndia i Frankfurt, ell i la seva dona feren escala a Karachi (Pakistan) i els agafà enmig d’un intent de colp d’estat. Una situació semblant a la que visqueren a l’aeroport de Teherán (Iran) durant la revolució islàmica. «Estàvem rodejats de militars i de metralletes en un Jumbo de Japan Airlines», recorda.
A la mar tampoc va ser tot flors i violes ja que n un creuer pel Carib estaren 35 hores enmig d’un temporal. «A Puerto Rico ens reberen com herois quan desembarcàrem», assegura. Ell i la seva dona eren asidus als viatges de la Embajada Turística Balear, organitzats per Viatges Barceló.
Però la millor anècdota de totes va tenir lloc a les Pitiüses. En Pep Colomar té ben guardat a la memòria el 9 juliol de 1969. «Un amic meu, l’advocat Juan José Tur Serra, em va demanar un favor: portar en barco uns coneguts que volien navegar per la costa d’Eivissa i Formentera. Jo llavor tenia la primera de les llanxes amb dos motors que vaig tenir. Embarcàrem al Club Nàutic tres senyors amb accent italià», diu. Allí ja va començar a notar coses estranyes, com agents de la policia secreta coneguts. I més quan a l’hora de desembarcar al Muro també hi havia policies. Els tres italians resultaren ser el darrer rei d’Itàlia, n’Humberto de Savoia, el seu ajudant el comte Carlo Pianzola i un escorta.