Vull escriure unes paraules d’agraïment a tothom que s’ha dirigit a mi personalment arran de publicar les humiliacions patides per part d’una hostessa en un avió de Vueling a l’aeroport d’Eivissa el passat dia set de juny pel fet respondre en català a la seva prescindible pregunta.
A totes les persones que m’han donat mostres d’estimació, d’empatia i de suport, moltíssimes gràcies.
A aquells que heu necessitat dir-me que estic equivocada i ho heu fet amb cordialitat, tot i no estar d’acord amb les vostres raons, gràcies. Gràcies per mostrar que podem estar en carrils diferents de la vida i ens podem respectar.
I als qui us heu sentit ofesos, molestos, rabiosos i amb el dret d’abocar odi i altres sentiments, pensaments i intencions aspres que teniu dins, també gràcies. Gràcies, perquè tot serveix. Ha sigut poc agradable, incòmode i amarg per a mi, però també em serveix per créixer. I són aquesta mena de comentaris els que m’han inspirat a escriure l’article que esteu llegint. Una vegada més, el sol fet que o parli i escrigui en català esdevé un motiu que us fa qüestionar la meva obertura mental, la meva capacitat de conèixer món o el meu grau d’ignorància.
Es tracta, simplement, de drets humans (Declaració universal de 1948 i Declaració universal dels drets lingüístics de 1996) i de professionalitat (a la universitat em varen explicar que als clients se’ls ha de respectar i atendre amablement).
La majoria de persones que els ha semblat malament el meu escrit m’han dit coses com que faig bandera d’haver provocat aquesta situació, que vaig de víctima o que utilitzo la llengua com una arma llancívola. O sigui: aquí el problema me l’he buscat jo. En cap moment es qüestiona la manca de professionalitat del personal de vol ni la seva ineptitud per treballar de cara al públic. Ben al contrari, justifiquen aquesta mena d’abusos amb comentaris com: «a veure si t’has pensat que només amb el català pots anar pel món», «ells no són de Barcelona, per tant no han de saber català», «i quin problema tens amb el castellà? No se’t cauran els anells, si no t’entén...»... O sigui: la part que està en superioritat de condicions, que du l’uniforme i que, dit en termes esportius, juga a casa, no només pot humiliar i abusar impunement fent ús de la seva superioritat sinó que a més se la justifica. Igual la pregunta hauria de ser quin problema té na Marta amb el català, perquè conec bé la diferència entre una persona que simplement no m’entén (em mira, em pregunta, em demana si el que ha entès és allò que vull dir...) i una que no em vol entendre (el fet de sentir parlar català li provoca una sensació d’indignació, se sent atacada, comença a increpar-me...) i que sovint mostra símptomes de catalanofòbia.
Els que em coneixeu ja sabeu que a Eivissa (sense necessitat de sortir) he après a entendre (i m’he iniciat a parlar) francès, anglès, alemany, italià i portuguès entre d’altres llengües (hebreu, rus, romanès...). Fins i tot el mes passat vaig recitar, en un acte públic a Santurtzi, un text que jo mateixa vaig recitar i preparar en basc, i no l’entenc ni l’he parlat mai. Aquest és el meu concepte d’obertura: obrir-me a entendre els meus clients (o els clients de les empreses per les quals he treballat), no pas exigir-los que parlin com jo.
Només desitjo que aquestes coses deixin ja de passar, i per ara veig que ho tinc difícil, perquè les persones que patim agressions de caire lingüístic (cada dia n’hi ha desenes) solem callar, patir en silenci o simplement consolar-nos en privat amb amics o familiars que ens entendran. Aquelles que decidim, de tant en tant, denunciar-ho o fer-ho públic, ens hem de sentir a dir coses com que estem fent un mal us de la nostra llengua, i amb això estem provocant que els catalanòfobs (amb els seus aires despectius) abusin de la superioritat que la llei i la societat en general els atorga a tots els nivells.
Com ja sabreu, a hores d’ara no sóc la darrera. Una senyora ha denunciat recentment haver patit forts insults, vexacions i menyspreu per part de la tripulació de Vueling en un avió que anava de Barcelona a Porto per haver demanat el menú per a ella i per al seu fill en català.
Per si vos interessa la trama de la meva història, després de sortir publicat el meu article Vueling VY3545 pels mitjans de comunicació, el mateix dia vaig tenir la resposta d’Ibèria (la que es podien prendre vint-i-un dies per emetre), en espanyol (tot i haver-m’hi dirigit en català). Em deien que lamentaven els fets però que no és cosa seva, que la reclamació l’he de posar a Vueling. Ho he intentat fins a cinc vegades, i el sistema virtual que tenen falla. Després d’un minut de rodar aquell cercle que suposadament indica que s’està enviant la reclamació, surt un missatge dient que ha caducat el meu jurament de que no sóc un robot, i la pàgina es queda completament penjada. Avui mateix ho tornaré a intentar, perquè m’han dit de la Plataforma per la Llengua que la companyia si no té constància d’haver rebut la reclamació a través del seu web que no funciona, quan l’Oficina del Consumidor hi vagi amb la meva queixa, Vueling li dirà que no en té cap constància i, per tant, aquest problema no ha existit mai a efectes seus.
Us envio els meus millors desitjos per aquest estiu, i si heu de volar, bona sort!