El reputat professor Stephen Hawking, tan reputat com aficionat a deixar anar titulars sensacionals, creu que la humanitat està a punt d'autoliquidar-se. No m'estranyaria mica. Segons n'Stephen Hawking, la lamentable desaparició de la nostra espècie no s'esdevindrà en un any o dos, però ell veu bastant probable que no passarem del segle. Més o menys, és el que jo havia calculat que tardarà el català en desaparèixer completament d'Eivissa; em reconforta, que la meua llengua i la humanitat vagin a extingir-se al mateix temps (si la humanitat s'extingís abans que el català, ja seria de traca!).
Però avui no estic preocupat pel català, ni tampoc pel castellà, la veritat; estic preocupat per l'anglès. El govern Armengol, que uneix en matrimoni a PSOE i Més, amb la benedicció de Podem, ha decidit donar llibertat absoluta als centres educatius en la qüestió de l'ensenyament de llengües estrangeres. Francina Armengol ha presentat el Decret de Llengües Estrangeres de Balears des de la necessitat de “no tornar a equivocar-se” a l'àmbit educatiu, com va fer el PP d'en Bauzà.
Pareix que la prioritat de n'Armengol és fer tot el contrari del que havia fet l'expresident Bauzà; potser no és un mal criteri, per començar; però jo esperava alguna cosa més. L'ensenyament de llengües estrangeres hauria de ser un tema central en el sistema educatiu balear; el que està fent el govern Armengol és passar-ho per alt, rentar-se les mans, eludir el problema. Que el TIL era un bunyol ja ho sabíem. Però això d'ara no és més que vendre aire. S'haurà de veure quina traducció té el decret a la realitat, però la cosa quedaria així: es manté el decret de mínims del català (almenys el 50 per cent de les matèries s'han d'impartir en la llegua pròpia; em pareix molt bé), es garanteix l'ensenyament del castellà (em pareix molt bé) i es deixa a la lliure disposició de cada centre com s'han d'ensenyar les llengües estrangeres; és a dir, que tothom faci el que vulgui o pugui. Em pareix un error. A l'esquerra li ha agafat la febre liberal just per on no li havia d'agafar. Resulta curiós que, en la qüestió de l'ensenyament de l'anglès, el PP es comportàs amb un implacable esperit soviètic, mentre que l'esquerra ha decidit abraçar-se amb força a la doctrina liberal.
Hi ha una cosa del TIL que m'agradava, i estic segur que hi haurà molta gent d'esquerres que estarà d'acord amb mi: incorporar l'anglès a l'ensenyament públic, d'una forma seriosa i contundent, hauria servit per equilibrar una mica les diferències de classe; els fills de les classes benestants poden pagar-se totes les lliçons d'anglès que vulguin, poden viatjar a l'estiu a Londres per perfeccionar l'idioma, poden garantir-se, en definitiva, el coneixement d'una llengua que, avui en dia, és pràcticament imprescindible si es vol aspirar a res. I els treballadors que porten dos anys a l'atur?, i les famílies que no tenen per pagar la factura de la llum?..., què han de fer, si volen que els seus fills aprenguin anglès?...
A l'hora de construir una societat més justa, les subvencions i les ajudes són la resposta fàcil; són una manera de pal·liar el problema momentàniament, però no de resoldre'l. Crec que l'ensenyament públic, a mitjà i llarg termini, pot contribuir a construir una societat realment més igualitària. El sistema educatiu hauria de garantir que els al·lots que tenen talent i que s'esforcen puguin sortir endavant, independentment de si són fills de pobres o de rics, de si són fills d'eivissencs o d'immigrants, de si són fills de cristians, de jueus, de musulmans o d'ateus. Jo em pensava que la funció que havia de fer l'escola pública era justament aquesta. Es veu que estava equivocat. Situar l'ensenyament de llengües estrangeres a la cua en l'ordre de prioritats no només és un error, en una comunitat eminentment turística com la nostra, sinó que també és una decisió molt poc social.
El problema del TIL era que, en realitat, als seus impulsors poc els preocupava l'anglès: el que els importava era fotre el català (i perdonau l'expressió, però no conec una manera de dir-ho més clara). Però el TIL almenys tenia la virtut de reconèixer un problema molt greu a ca nostra (i, probablement, al conjunt d'Espanya): la falta de competència en llengües estrangeres. Era imprescindible fulminar el TIL, però no era necessari, de passada, tornar a enviar l'anglès a la darrera fila de la classe. Passen els anys, i els pitiüsos que volen que els seus fills aprenguin anglès, s'han de continuar gratant la butxaca.
De manera, que Stephen Hawking, tu que ets llest i savi i saps anglès i cinc idiomes més, en lloc d'abordar el tema de l'extinció humana (un assumpte senzill, en el fons: es veia venir que passaria), en lloc de ficar-te en el fregat de l'origen de l'univers (que ja em diràs què importa l'origen de l'univers, si encara no sabem ni d'on ve la salsa de Nadal), en lloc de dedicar-te a assumptes de tan poca rellevància, per què no destines els teus esforços a posar d'acord els partits de les Balears en qüestió de llengües?, per què no poses la teua intel·ligència al servei d'una llei educativa que duri més de quatre anys?... Aquestes sí que són qüestions difícils, dignes d'un home com tu, i no l'univers i altres banalitats... S'acabarà el món i encara no sabrem parlar anglès.