El dia 3 de juny de 1933 s'inaugurà el Gran Hotel Ibiza, promogut per Joan Villangómez Ferrer. L'acte no fou tan brillant com s'hagués pogut esperar donat el relleu econòmic de la nova empresa i la notorietat de la persona que el promovia. De fet, en repassar la llista de convidats que apareix a la premsa del moment, tot d'una sobresurt l'absència de qualsevol autoritat política rellevant. Entre d'altres havien estat convidats el governador civil de la Província, el president de la Diputació, l'alcalde de Palma i l'alcalde de Vila, però cap dels quatre hi assistí, delegant els tres darrers la seva representació, el primer ni això.
Molt probablement la causa d'aquestes absències no tenia res a veure amb l'acte en si mateix, més aviat responia al moment extremadament conflictiu que vivia la política espanyola en aquell moment, quan estava a punt de caure el govern d'Azaña per ser substituït per Lerroux després de la realització d'unes eleccions municipals que havien estat molt favorables als partits dretans.
L'ambient polític no estava per a gaires festes i el malestar general acabà contaminant la inauguració del Gran Hotel Ibiza, de fet, en els articles apareguts dies abans a la premsa eivissenca podem comprovar que estava anunciat un ball conduit per l'Orquestrina Seguí, la més famosa de l'illa en aquell moment, que finalment fou suspès, limitant-se l'esmentat grup musical a tocar durant el dinar.
La desfeta de l'estament polític convertí als periodistes en el grup més nombrós entre els convidats, hi havia els directors del Diario de Ibiza i de la Voz de Ibiza, i tres periodistes que representaven a la totalitat de la premsa en llengua estrangera editada a Palma de Mallorca: Le Jeudi –llengua francesa– i Palma Post i Majorca Sun –llengua an- glesa–. També hi havia un periodista mallorquí: Guillem Adrover i un altre procedent de Barcelona: Joan Sancho. En qualsevol cas la seva presència noserví per difondre gaire el naixement del nou hotel, en els dies següents només la premsa balear, i de forma prou limitada, recollí la crònica de la inauguració.
Un convidat destacat era l'eivissenc resident a Palma Josep Costa Ferrer, Picarol, dibuixant, editor de guies turístiques i galerista. En aquest cas venia en representació del Foment del Turisme de Mallorca i, indirectament, del Patronato Nacional de turismo. Fou gràcies a la seva iniciativa que els periodistes dels mitjans mallorquins anteriorment citats s'havien desplaçat a Eivissa.
A polítics i periodistes s'hi afegien els convidats personals del promotor de l'hotel com Pedro Matutes –cap del partit republicà centrista i vicepresident de la principal organització patronal eivissenca– els germans Mariano i Josep Costa Ramon i n'Antonio Palau. En total, participaren al convit unes cinquanta persones.
El menú servit sí que estigué en consonància amb la importància de l'acte:
Consomé Royal Printanier.
Llagosta a la Bellavista. Pollastre diplomàtic.
Espàrrecs d'Aranjuez. Filet a la Broche.
Ensalada.
Copa Pêche Melba. Maduixes i fruita variada.
Tot això fou acompanyat amb vins Castell del Remey i cava Codorniu.
Arribat el moment dels parlaments, foren iniciats per Josep Costa Ferrer qui augurà l'èxit empresarial de la iniciativa de Joan Villangómez, després intervingué el representant de l'alcalde de Palma de Mallorca, Francisco de Sales Aguiló, que realitzà una veritable conferència comparant els atractius turístics de Mallorca i Eivissa. Intervingué després Ramón Medina, representant de la diputació provincial i finalitzà l'acte el director de La Voz de Ibiza, Enrique Fajarnés.
Com era el nou hotel? Les cròniques del Diario de Ibiza i de la Voz de Ibiza permeten fer-nos una bona idea de les instal·lacions que oferia: A la planta baixa hi havia la recepció, el menjador, la biblioteca –on sobresortia el mobiliari d'estil mallorquí– i la cuina, que disposava dels electrodomèstics més moderns del moment. Posteriorment, en aquesta planta s'hi instal·la un bar, que no era acabat en el moment de la inauguració.
Les habitacions ocupaven el primer i segon pis –la crònica no diu res del tercer pis, així que suposem que aquest no estava acabat en aquell moment–. Totes elles tenien aigua corrent freda i calenta i algunes habitacions disposaven de bany privat, però la majoria compartien els lavabos comuns situats a cada pis. També existia un saló fumador moblat amb mobiliari modernista.
En fer-se la crònica de la inauguració l'hotel disposava de seixanta habitacions, de manera que en faltaven vint per arribar a la seva capacitat final de vuitanta habitacions i 126 places. Aquesta dimensió el situava en tercer lloc entre els establiments hotelers oberts en aquell moment a les Illes Balears, una posició que demostra l'ambició del projecte de Joan Villagómez i l'elevat volum de la inversió que realitzà per posar en funcionament el Gran Hotel Ibiza.