Un cop inaugurat el Gran Hotel s'inicià la seva explotació comercial, una etapa encara més complicada que la seva cons- trucció. Els objectius comercials del nou negoci es dirigien als turistes ociosos europeus, sobretot, anglesos i francesos, complementats pels catalans. Era una clientela que volia veure coses durant la seva estada a l'illa i rompre amb la rutina de la seva vida quotidiana. En segon terme, el Gran Hotel també oferia els seus serveis als viatgers professionals que arribaven a Eivissa, cada cop més nombrosos per causa de l'empenta de l'economia eivissenca, totalment vinculada al comerç internacional gràcies a les seves exportacions de sal, ametlles, garroves, teixits, etc. En tots dos casos el seu públic objectiu se situava a la gama alta i mitjana-alta, el Gran Hotel no era un establiment especialment luxós, però oferia unes instal·lacions modernes situades en un edifici emblemàtic, clarament diferenciat de la resta del seu entorn urbà.
La primera tasca era donar a conèixer l'existència del nou establiment. El principal mitjà utilitzat fou l'edició d'un fullet amb imatges i informacions relatives a l'establiment i a l'illa d'Eivissa. Presentava un disseny molt típic de la seva època amb una portada presidida per la imatge d'una jove pagesa tocant el tambor engalanada amb una esplèndida emprendada mentre que a la contrapartada hi apareixia una asèptica imatge de l'edifici de l'hotel. Completava l'interior de la publicació un plànol de d'Eivissa i Formentera amb els principals punts d'interès i carreteres, un recull dels serveis que oferia l'hotel i una breu llista de preus: La pensió complerta costava entre 12,50 i 25,00 Ptes. per dia, en funció del tipus d'habitació. Les tasques d'impressió les realitzà la impremta Barral de Barcelona i el resultat final era força atractiu.
El Gran Hotel d'Eivissa obrí les seves portes en un moment en què acabava de canviar de forma radical el paradigma higienista i mèdic, revolució que tingué una forta incidència sobre la indústria de l'oci a nivell internacional. Els balnearis tradicionals havien entrat en decadència en diluir- se el suport científic als serveis que oferien i, en canvi, es multiplicava l'oferta d'activitats a l'aire lliure, d'acord amb els nous coneixements que ponderaven les excel·lències de l'exposició del cos als raigs solars. La platja situada en indrets càlids estava de moda i les destinacions turístiques mediterrànies, com les Illes Balears, foren les grans beneficiades de la nova situació.
Joan Villangómez demostrà que era ben conscient de les exigències de la seva clientela i tot d'una que li fou possible afegí la platja a l'oferta del seu establiment. El dia 8 de juliol de 1934 es va inaugurar el balneari marítim del Gran Hotel, situat a la Platja d'en Bossa.
Es tractava d'un servei d'elevat nivell de qualitat, en línia amb el que oferia l'hotel, dotat de les indispensables casetes i passarel·les de fusta per canviar-se i accedir a l'aigua amb comoditat. També hi havia servei de bar i restaurant i els diumenges el bany era amenitzat per una banda de música.
L'accés a un indret tan allunyat fou resolt amb un doble servei públic de transport: un autobús i una barca a motor. Cada dia de l'estiu tots dos mitjans oferien servei de matí i tarda, i els diumenges i festius l'autobús feia el seu trajecte de forma contínua. L'objectiu principal d'aquest servei era, evidentment, satisfer les exigències dels clients de l'hotel, però també s'obrí al públic en general, que havia de pagar 1 pesseta pel servei d'autobús o 75 cèntims pel bitllet de la barca. D'aquesta manera el nou balneari podia rendibilitzar la seva oferta captant clients entre els hostes de la resta d'establiments hotelers de la ciutat i els eivissencs d'elevada posició econòmica, els únics que podien permetre's pagar aquests preus.
Pel que fa als clients professionals el Gran Hotel es convertí en el destí dels directius d'empresa i dels alts funcionaris que visitaven l'illa –el primer de tots ells fou el General Franco, Comandant Militar de les Illes Balears, el qual el 6 de maig de 1933 es convertí en el primer client de l'hotel quan aquest encara no havia estat oficialment inaugurat–. Entre d'altres l'hotel era utilitzat per especialistes mèdics que visitaven regularment l'illa i que establien allí una consulta temporal, i per venedors de productes de luxe, com sastres, joiers i capellers que aprofitaven una breu estada a Eivissa per mostrar els seus productes i prendre mides als clients, per exemple.
Una altra activitat secundaria desenvolupada al Gran Hotel fou l'establiment d'una agència de viatges receptiva denominada Ibiza Información. La dirigia Tomàs Schilichtkrull, un alemany que visqué a Eivissa entre 1932 i 1935, període en el qual col·laborà habitualment amb el Diario de Ibiza, edità una complerta guia de l'illa i muntà una acadèmia d'idiomes. Ibiza Información organitzava excursions en automòbils, autobusos i embarcacions, gestionava reserves a hotels, contractava bitlles amb la Transmediterránea i altres navilieres i llogava cases i vehicles.
Oferia tot el que un turista podia necessitar durant la seva estada a l'illa d'Eivissa.