És evident que la COVID-19 ha generat una sacsejada a la nostra manera de viure i ha generat un canvi important en la manera de fer les coses i d'analitzar les conseqüències, però el que també ha quedat clar és que hi ha coses que no canvien, i formes d'actuar que es mantenen invariables. Una d'elles és la manera d'actuar del Partit Popular i, molt especialment, del PP de Santa Eulària des Riu. Aquest «modus operandi» popular es basa en una màxima molt senzilla: primer de tot posa tots els entrebancs i problemes possibles per impedir avançar els projectes que no són seus, a pesar que siguin per resoldre una necessitat important per als ciutadans i ciutadanes del municipi. I després, diu que la culpa de tot sempre la tenen els altres.
Anem per parts, Sra. Marisol Ferrer. Vostè parla de l'educació com una cosa de tots i de totes, i té molta raó, la qualitat de l'educació depèn de tots nosaltres i hem de ser conscient que les actuacions que feim damunt la política municipal repercuteixen en la situació actual, no només per resoldre problemes puntuals, sinó per avançar en millores estructurals que ens beneficiaran en un futur.
Vostè es queixa del retard de les obres al CEIP Sant Carles i li dóna la culpa a la Conselleria, però no té presents coses tan importants com són la situació d'alarma i tancament de les activitats que, tot just l'adjudicació de l'obra, impediren un desenvolupament normal d'aquesta. Però també oblida que aquesta obra, tan necessària avui, no està feta perquè des de l'Ajuntament no es va facilitar ni la construcció d'un nou centre, cosa que demanava part de la comunitat educativa, ni la realització del projecte de desdoblament del CEIP Sant Carles. Per això, des de l'IBISEC, davant la necessitat urgent, es va optar per fer aquesta intervenció en dos fases, una que és la que ara està avançada (i que es realitza dins del recinte del centre) i una segona a uns terrenys que, després de mesos d'espera, l'ajuntament va cedir per poder iniciar i dissenyar aquest projecte que vostè ara reclama.
És a dir, primer varen posar mil-i-una excuses per endarrerir la cessió del terreny necessari i ara es queixa i dóna la culpa als altres de què el projecte no està fet. Veim un exemple magnífic de la manera d'actuar d'aquest equip de govern del PP: «impedeix, i llavò em queix del que fan els altres, perquè es vegi més eficient el poc que faig jo». ‘Trilerisme' de gestió popular.
I aquí no es tracta de què jo, com cap de l'oposició d'aquest ajuntament, no vulgui el millor pel meu poble, es tracta de què ja estam farts de les seues mentides i de les seues maniobres per fer-se el desentès d'un problema quan vostès mateixos no han fet les coses bé.
I un altre bon exemple i que vostè, Sra. Ferrer, oblida, és el de l'escola nova de Santa Eulària. Avui, tenim una necessitat màxima d'espais per poder tenir una educació segura i presencial. Però avui no tenim una escola nova perquè el PP de Santa Eulària ha posat els interessos urbanístics i individuals d'uns pocs per damunt dels interessos educatius i generals de tothom. Fa anys que veim com s'intenta lligar la construcció d'una escola nova a uns convenis urbanístics que no s'acaben de resoldre per problemes mediambientals i, per molt que se'ls ha demanat que separin aquests terrenys de tota la modificació urbanística que es pretén i s'acceleri la seua cessió per poder tenir, al més aviat possible, aquesta escola que ara necessitam, no hem vist avui encara la cessió imprescindible per poder tenir el projecte en marxa.
Si com vostè diu «amb l'educació no s'hi juga», són vostès qui han de deixar de jugar amb l'urbanisme i posar per endavant les necessitats dels nens i nenes de Santa Eulària i facilitar que es desenvolupi aquest projecte tan necessari. Ara és el moment d'actuar de veritat i donar passes per crear les sinergies necessàries perquè es pugui disposar dels centres educatius que necessitam. Ara és el moment de deixar de banda la política de bastons a les rodes dels altres. Ara és el moment de ser conscients que la nova normalitat ens obliga a una nova manera de fer política, ara és el moment de deixar de donar la culpa als altres per justificar el que no es fa de manera diligent i facilitar al màxim el consens que ens ajudi a tenir la millor educació, ara no és el moment de jugar, ara és el moment de treballar per l'interès comú.
Amb el consens ens hi trobaran, amb les veritats a mitges, no.