Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:
Semana Santa en Ibiza

Emocionante Jueves Santo en Sant Miquel con los 'Passos Cantats' por primera vez como bien de interés cultural

Las mantellinas, el Puig de Missa y la tradición de las Cases Santes marcan un Jueves Santo lleno de emoción

Imágenes del Jueves Santo en la iglesia de Sant Miquel | Vídeo: Naroa Sánchez

| Ibiza | |

Son casi las cinco de la tarde y la cuesta del Puig de Missa en Sant Miquel empieza a llenarse de pasos, voces y trajes. La cita es la misma cada año: el Jueves Santo, el pueblo se transforma para revivir una de sus tradiciones más queridas. Además, este año, es la primera vez que los ‘Passos Cantat’ se hacen después de declararse Bien de Interés Cultural Inmaterial.

Las primeras en llegar son las más jóvenes, que se acercan a colocarse las mantellinas. Algunas se ayudan mutuamente, otras aprovechan para sacarse fotos con el móvil. Mientras tanto, las señoras del pueblo, vestidas con sus mejores galas, se saludan entre sí y cruzan los arcos del templo para resguardarse del sol.

Una madre ajusta con mimo el manto sobre la cabeza de su hija. Otra le pregunta si quiere entrar ya a misa. Una madre comenta que «a mí me ha dado tiempo a echarme siesta y todo. Hemos ido a comer al restaurante y ahora ya aquí, como todos los años». Afuera, un hombre ríe mientras dice: «Yo lo he visto solo una vez».

Cuando suenan las campanas, ya no hay vuelta atrás. El obispo se acerca a las chicas y les pregunta si están listas. Ellas asienten, y entonces comienza la ceremonia. Las mantellinas, portadoras de una tradición única en la isla, se colocan en los primeros bancos, justo frente al altar.

Dentro ya no queda ni un hueco. En los laterales, incluso hay gente de pie. Un matrimonio ha acudido con sus hijos y la abuela. El mayor observa con curiosidad la escena, mientras su padre duerme al pequeño en brazos al compás del coro.

La iglesia de Sant Miquel abarrotada.

Jordi, llegado desde Madrid, aunque con raíces en Barcelona y Menorca, cuenta que es su primera Semana Santa en Ibiza: «Es totalmente diferente a lo que estamos acostumbrados a ver en la península. Aquí se vive con mucha más calma. Nos está encantando pasear por los pueblos y ver cómo lo celebran», dice.

Los turistas también se acercan. Una pareja que veranea en Sant Carles dice:«Nos ha parecido que era una boda al principio, pero luego hemos caído que es Jueves Santo. Es bonito, la gente lo vive de forma muy sencilla. Es otro ritmo».

María, vecina del pueblo, lleva años participando. «Vamos a ver la Casa Santa, que siempre la decoran muy bonita. Respetamos la Semana Santa. No comemos carne ni el jueves ni el viernes. La procesión de aquí es una de las más bonitas de Ibiza», asegura. Lo que la hace especial, dice, son las mantellinas. «Creo que ningún otro pueblo de Ibiza las lleva. La hace diferente, muy cuidada».

Como comentaba María, la iglesia de este municipio se ha llenado de color gracias a la tradición de las Cases Santes. Esta costumbre, que se celebra cada Semana Santa como muestra de adoración a Jesucristo, consiste en la decoración de altares y rincones de los templos con ramos de flores que los vecinos preparan con esmero.

4 comentarios

user Bram d'Ase | Hace 8 meses

I amb l'esqueta de lluir mantellina, moltes dones accepten anar darrera darrera, amb tots els homes davant, com Déu mana. Hi ha tradicions que, si es perden, no fa falta tornar-les a reviscolar i més val deixar-les enterrades al temps al que pertanyen. Però ja ho va dir el devot d'en Carlets Marx, que la història es repeteix 2 vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa.

user Bram d'Ase | Hace 8 meses

Potser hi va haver un temps, tan remot i mític que no ha existit mai sinó en les ments dels qui el sospiren, en què participar en actes religiosos era una qüestió de fe, de comunitat, d’una certa espiritualitat que, ben o mal entesa, intentava connectar amb alguna cosa més gran que un mateix. Ja us dic que això, tanmateix, no ha existit mai. Avui aquest fals record és "història", "BIC". La tradició és impostada, de mentida. Avui en dia el vertader altar és el mur de Facebook, d'Instagram, i l’objecte de culte, la pròpia imatge. I si no us ho creis, anau a mirar el perfil de segons qui. Cristians n'hi devia haver pocs a missa. L'església, en un dia assenyalat com el Dijous Sant, s’ha convertit en passarel·la improvisada, i les processons, en desfilades d’egos empolainats. No s'hi va per caritat o devoció, sinó per lluir palmito, per ensenyar vestit nou, sabates de diumenge, corbata i somriure d’Instagram. Tot amb una olor de naftalina rància però BIC. Una mena de carnaval devot on l’objectiu és ser vist, etiquetat i aplaudit amb likes i cors virtuals. S'hi Jesucrist resucitàs de veritat els faria fora a patades del temple, com ja va fer fa 2000 anys. Però això tampoc passarà. El sermó del capellà? Qui l'escolta? Si no porta subtítols ni s’hi pot fer un vídeo de trenta segons amb filtres, no interessa. De fet, la majoria no entendria la diferència entre l’evangeli de Sant Mateu i una cita de Paulo Coelho compartida per la cunyada. El missatge cristià es dilueix entre tòpics de Mr. Wonderful, supersticions reciclades i tradicions impostades. La fe s’ha transformat en escenografia. I així, com els gossos que marquen territori, molts hi van el dia assenyalat només per deixar clar que “jo també hi era”. Però en lloc de pixar a la cantonada, pengen la foto amb cara de fervor impostada i una frase piadosa escrita amb errors gramaticals. És la religió de l’aparença, del postureig, de la vanitat consagrada. Només que, en lloc de sants, ara adoren el seu ego.

user Piter Ibiza | Hace 8 meses

El otro día, el niño mimado del PP de sant Joan, ponía en su perfil: Ibiza será Cristiana o no será. Parece mentira que milite en un partido que lleva 20 años beneficiando la islamización de España. Esta gente de donde sale? Jajajaja

user Diputado | Hace 8 meses

Es largo y aburrido

Lo más visto