Finalment, la pròxima legislatura, Formentera tendrà senador propi. No és que na Neus Massanet no siga senadora per Formentera, en el que queda de legislatura; però també ho és per Eivissa. Aquesta anomalia no es tornarà a repetir. De fet, constituïa un greuge evident, el fet que Formentera no tengués senador propi, especialment si fèiem la comparació amb les Illes Canàries, on fins i tot el Hierro en té.
Una de les característiques que ha tengut la consecució del senador per a Formentera ha estat el consens absolut entre les forces polítiques amb representació a l'illa. Tot l'arc polític formenterer ha coincidit en el fet de voler un senador propi (altra cosa ha estat la feina que hagi hagut de fer cada formació amb dimensió estatal per convèncer els seus a l'Altiplà). Remarc aquest fet perquè, especialment en els últims temps, resulta del tot excepcional: és molt difícil trobar un tema en què tothom hi estigui d'acord, des de l'extrem d'una banda fins a l'extrem de l'altra, passant per totes les tonalitats del gris. Agafem qualsevol de les illes del nostre arxipèlag o país pluriinsular com a exemple, i que l'amable lector que ha posat els ulls en aquest article digui una qüestió en la que tothom estigui d'acord, i, a més, ho manifesti públicament. Que m'anomenin un tema en què la defensa d'una posició siga reconeguda per tothom i en què tots els polítics de totes les forces polítiques a les quals s'afilien estiguin disposats a fer-se la foto junts per a la premsa. Sé que no estic posant un exercici fàcil.
A més a més, la cosa encara es complica si tenim en compte el clima polític que s'ha generat al nucli dur -al nucli nacional- de l'Estat. Allà per la capital d'Espanya, el llenguatge i els modes guerracivilistes han augmentat de volum al llarg d'aquests darrers anys (especialment a redòs de l'autodeterminació de Catalunya que, contràriament al que preveia José María Aznar, sembla que està fent implosionar Espanya). A Madrid resulta absolutament impensable que s'estableixin acords importants entre PSOE i PP, fora de l'estricte i més dur «interès nacional». I, si no fos perquè Espanya forma part de la Unió Europea i de l'OTAN, estaríem amb l'ai al cor contínuament per si hi havia un colp d'Estat o es tornava a la violència política (que, dit siga entre parèntesi, no s'ha deixat anar mai del tot). Per acabar-ho d'adobar, la monarquia, que hauria de fer, segons la constitució, un paper regulador i temperador d'aquests ànims, s'encarna en un Felip VI -anava a deixar-ho en V-, que actua com un militant més de Vox). Una possible entesa entre PSOE i PP per redreçar el rumb de l'Estat resulta més ciència-ficció que la invasió alienígena del planeta Terra a conseqüència del famós eclipsi. Només n'hem vist alguna guspira a les colònies, on tot sembla més suau: per exemple, quan Més per Mallorca va proposar als socialistes d'abstenir-se a l'elecció de Prohens perquè el PP no depengués de Vox (ens hauríem estalviat la creu d'en Le Senne, per exemple). Avui dia sembla més fàcil que hi hagi acords entre Més, Junts per Catalunya, el PNB o àdhuc Bildu i el PP que no entre el PP i el PSOE.
Com que parlam de consensos -i, com a bon català, he de dir que sempre m'hi apunt, encara que de vegades algú pugui interpretar les meues posicions en sentit contrari-, crec que seria una magnífica ocasió, quan toquin les eleccions generals espanyoles (que no s'avançaran, com tothom ja fa temps que pot veure), que a Formentera s'establís un nou consens entre totes les forces polítiques (ço és Sa Unió, Gent per Formentera i Partit Socialista) per escollir un senador de consens.
Quan ho he comentat, sempre amb amics i fora micros, m'han respost que això no pot ser perquè la dreta i l'esquerra no poden anar juntes, i que cadascú ha de mesurar democràticament les forces amb els altres, etcètera. Ja us ho sabeu i, per tant, no ho detallaré més del compte. Ara bé, per què serveix, exactament, el Senat? Té una gran funció política? Essent la cambra «territorial», suposadament si més no, ha de formar part de la batalla ideològica en primera línia, a la trinxera del combat? Tendran molt de marge, un senador de Sa Unió o un de Gent per Formentera, per marcar diferències ideològiques, a can Senat?
No tenc gaire esperança que ningú s'aferri a la proposta que acab de llançar, amb tot el respecte per les dinàmiques polítiques que hi pugui haver a Formentera, però crec que presentar un candidat de consens al senat i treure'l a la búlgara seria, per començar, una bona lliçó al guerracivilisme hispànic, que no pareix, de moment, que hagi decidit abandonar-nos.